La Xina mandarina (I): l'anada

Un dels principals motius que vaig adduir en un primer moment per no anar a la Xina és que està molt lluny. I les meues reticències, a posteriori, han quedat suficientment demostrades i a l'eternitat que suposà el viatge vaig haver de sumar els inconvenients d'agafar dos avions, de passar quatre hores al Charles de Gaulle de París sense poder fer una altra cosa que provar els perfums de les botigues dutty free per si aconseguia intoxicar-me amb alguna colònia de Dior, de no haver dormit més d'una hora seguida en gairebé dos dies, d'haver fet malbé el meu estómac per culpa del menjar d'avió i d'haver compartit filera de seients durant deu hores amb un xinés que feia olor a rotllo de primavera.

Quan encara no havíem eixit de València, però, ja em tocà viure alguns moments inefables, com ara quan una amiga de ma mare, en arreplegar la targeta d'embarcament i sense apartar la mirada del paper, llegí en veu alta: 'Asiento. Seat' i em mirà i aventurà: 'Açò serà perquè els seients són marca Seat'.

Autoemoción, em vaig dir a mi mateix.

O com un amic de mon pare, marit de l'anterior poliglota, en passar per l'arc detector de metalls feu sonar el xiulet del control i ell, instintivament, es portà la mà a la boca i, adreçant-se a l'agent de la Guàrdia Civil, s'excusa: ' Es que llevo un puente en las muelas' quan la realitat, però, és no s'havia tret el cinturó i portava la càmera de fotos i el mòbil a la butxaca del pantaló.

O quan ja un cop a l'avió i preparats per enlairar-se, la veu d'un home que s'identificà com el comandant no-importa-com anuncià que havíem de tornar a la base perquè un mecànic havia detectat que un dels pneumàtics de l'avió estava lleugerament desinflat.

Poca broma.

Afortunadament, moltes (moltíssimes!) hores després arribàvem a Pequín, on juntament amb el caos, les restes imperials i els gratacels d'autor ens esperava el nostre guia Ifo. O Info. O Epho. O, com m'he dedicat a dir-li des que ens presentàrem: iPhone, perquè (i d'això estic ben convençut) segur que quan no fa de guia es dedica al muntatge d'estos aparells en alguna de les fàbriques clandestines que envolten l'hotel on ens allotgem.

Fou justament iPhone qui ens explicà que al nostre grup d'onze valencians (!) se sumaria en poques hores una parella mexicana (!!), una altra equatoriana (!!!) i dos dones argentines (!!!!).

La diversió, doncs, estava assegurada.