Estic convençut que les primàries madrilenyes socialistes són una pantomima, tot i que no hi ha cap evidència que demostre la meua opinió, ni tan sols un lleuger indici que que puga fer vore que no estic equivocat completament, però tant em fa una cosa com l'altra.
Òbric parèntesi. D'això se'n diu una anàlisi gratuïta i no el que fan els laboratoris de la Seguretat Social. Tanque parèntesi.
Crec que tot forma part de la brillant idea d'un homenet gris i vestit amb americanes passades de moda per provar a rellançar una candidatura socialista, la que siga, a la Presidència de la comunitat atòmica de Madrid i a contrarestar l'omnipresència d'eixa bestiola silvestre que és Esperanza Aguirre.
Visc convençut que als capitostos del PSOE tant els fa que el candidat siga Trinidad Jiménez o Tomás Gómez, i que només els interessa mobilitzar l'electorat i traslladar una imatge de treball, de presència i d'esforç i generar una expectativa de canvi, independentment de si resulta veritable o no, ja que la ciència electoral, igual que la resta de paraciències que hui en dia ens torturen, com l'economia, la crítica televisiva, la meteorologia, la teologia o el periodisme esportiu, ha demostrat que les seues prediccions no tenen ni cap ni peus, per la qual cosa els resultats són, en qualsevol cas, impredictibles.
Però, mentre a la comunitat atòmica de Madrid Jiménez i Gómez simulen barallar-se per encapçalar la llista electoral, al País Valencià Jorge Alarte ha vist com li eixia al pas el zombi d'Antoni Asunción tot just quan acabava de signar la pau amb la secta, vull dir: el sector, de Ximo Puig. Busca qui t'ha pegat.
Al remat, però, no sé què passarà a la taifa madrilenya i si l'estratègia socialista de fer soroll donarà algun tipus de resultat, però el que és ben cert és que al País Valencià el canvi polític no pot vindre de la mà ni d'Alarte (!) ni d'Asunción (!!), sinó que cal buscar-lo a un altre lloc.
I tots sabem a on.
4 comentaris:
Preferiria llegir l'anàlisi d'aquesta resurecció al PV, ja que tots sabem que l'Esperancita és indestructible, inviolable i infranquejable -i el seu sant és el 6 de desembre- i per bé que imagino que Camps també, en volem opinions properes.
Sabem que els mitjans catalans obvien força les notícies blaveres...
Si volem el canvi haurem d'estar units. No hi ha una altra. Si pensem que una força minoritària té potencial a soles per a governar este país/comunitat... estarem vivint una utopia i el 22 de maig viurem una decepció molt major a la de 2007. En quant a la divisió entre candidatures... en qualsevol partit democràtic és habitual. Ens estranya a estes altures perquè el partit valencià institucionalitzat, el PP, nega i oculta el debat intern i el líder de turn és sempre "l'únic" i "el millor". Però...
Xuanet, jo sóc de l'opinió que el canvi és possible a tot arreu: al PV i també a Madrid. Pots dir-me ingenu. :P
Estimat Nando, el PSPV, presente qui presente, obtindrà una trentena de diputats. És la sort que tenen els 'grans partits', fins i tot quan presenten una granera.
I és obvi que caldrà el PSPV per fer fora el PP, però això no obsta per fer la crítica que cadascú considere convenient i ja he dit que les primàries em semblen un instrument força vàlid i útil. Espere que els traguen profit...
Salut!
Estic d'acord amb tu que hi ha que buscar un candidat nou per al PSPV. Un tio, o tia, amb un parell d'ous que siga capaç de pegar punyades damunt la taula i no que es dedique a resar sempre davant dels microfons.
Publica un comentari a l'entrada