Vertebrar

 

Estes vacances de Pasqua, durant les quals molts creients es dedicaran a commemorar la passió, mort i resurrecció de Crist passejant ninots de fusta pel carrer, la majoria de la població il·lustrada, en canvi, simplement es deixarà caure a la platja, farà una escapada més o menys llarga o, senzillament, se limitarà a fer torrades de xulles a la caseta del camp.

En el meu cas, dues guàrdies estratègicament col·locades el dijous i el dissabte sants m'impediran fer qualsevol altra cosa que aprofitar, si el sol es mostra benèvol, comptades estones de platja.

He decidit, però, que he traure temps com siga per tancar tres cites que tinc pendents des de fa setmanes amb tres xics ben interessants. Així, dijous a porqueta nit he quedat amb un xic de València, però que treballa a Alacant, i amb el qual ja vaig tindre un conat de relació fa, ni més ni menys, deu anys (¡mátame camión!) i que de forma completament imprevista ha tornat a creuar-se al meu camí.

Dissabte, també a porqueta nit, he quedat amb un xic originari del Sud d'Alacant, que viu a València però que treballa a Castelló, que es dedica al món de les arts plàstiques i amb una curiosa i gairebé malaltissa dèria per l'entomologia. Un dels grans al·licients d'este xic, però, és que encara té pèl a les cames i al pit, una particularitat que cada dia resulta més difícil de trobar (i gaudir).

Finalment, i si les forces m'ho permeten, diumenge quedaré després de dinar amb un xic de Castelló, que treballa a València, terriblement simpàtic i divertit, amb una conversa força intel·ligent, i que em fa riure com pocs.

Si per una d'aquelles aconseguisc consolidar estes tres relacions amb estos tres xics de València, Alacant i Castelló el nostre país tindrà un gran deute amb mi: ni la corrupció del Partit Popular haurà aconseguit vertebrar tant estes tres províncies.