Nous escenaris: València

 

Este proper dissabte assistirem a la constitució dels ajuntaments nascuts després de les eleccions autonòmiques i municipals de 2011. Al País Valencià, com tot déu sap, el PP tornarà a disposar de majoria absoluta a les tres capitals i a la majoria de les grans ciutats, a les tres diputacions (i perquè no n'hi ha més) i, també, a Les Corts.

L'escenari, doncs, que se'ns ve a sobre de forma immediata i irremeiable és el de quatre anys més de càrrecs públics imputats, de corrupció generalitzada (especialment obscena a Alacant), d'atacs als serveis públics més elementals (atenció al futur de la sanitat i de l'educació valencianes!) i el d'una bel·ligerància gairebé malaltissa contra la llengua i cultura pròpies del nostre poble.

Estos quatre anys, doncs, no seran fàcils i l'oposició haurà de treballar de valent per fiscalitzar el desgovern immediat i no és d'estranyar, mentre esperem que els diputats d'Esquerra Unida es decidisquen a treballar algun dia i que el PSOE valencià no acabe per explotar, que tots els ulls estiguen damunt dels sis diputats de Compromís.

A l'Ajuntament del Cap i casal, però, per primera vegada, comptarem amb la presència de tres regidors encapçalats per un rejovenit Joan Ribó que no ha fet una altra cosa des del 22M que marcar l'agenda política no només al futur equip de govern de Ritona Barberà, sinó també de la pusil·lànime oposició que fins ara havia tingut.

Els anuncis de rebutjar el cotxe oficial i l'escorta així com el fet d'haver tornat les credencials de regidor per no estar escrites en valencià (i, per tant, només en castellà) han posat en evidència l'equip de govern de Ritona, però també la inactivitat de l'oposició durant tants anys, que ara s'ha afanyat a apujar-se al carro de Compromís.

El PP ha saltat, i de quina forma, sobre Ribó de la mà d'Alfonso Grau, primer tinent d'alcalde de València i nou monologuista del nostre Club de la Comèdia particular, en afirmar que “si la ideología política de base que sustenta al terrorismo independentista fuera de otra naturaleza, Ribó sería el primero en reclamar corriendo que le pusieran la escolta”, com si al País Valencià no foren les seus de l'esquerra les que pateixen contínuament atacs per part dels ultres i, en relació a exigir la documentació en valencià que “no se puede estar abogando por la austeridad cuando se habla de los coches y, sin embargo, no le importa tener que contribuir al mayor gasto en administración, en traducción, y además en papel, con la consiguiente deforestación del planeta”, com si no es poguera enviar la documentació en les dues llengües, per exemple, per correu electrònic.

Però la pregunta és: on ha estat l'oposició a Ritona tots estos anys? Què han fet sobre estes dues qüestions (i sobre tantes altres) Rafael Rubio, Ana Noguera, Carmen Alborch i el rosari de regidors socialistes que han passat per l'Ajuntament en els últims 20 anys? I els comunistes Antonio Montalbán i Amadeu Sanchis, coordinador d'EUPV a València des de 2004?

Ribó i companyia han creat este enrenou sense haver pres encara possessió del càrrec, així que és fàcil imaginar què ens espera quan, a partir de dissabte, tinguen accés als expedients, veu i vot (tres, en concret) al plenari i puguen fiscalitzar cada moviment de Ritona i de l'aquelarre de bruixes que l'acompanya.