Col·laboració: Husky

- Ens agradaria que col·laborares amb l'Informatiu amb una columna setmanal.

- Serà un plaer! I de què voleu que escriga? De política? De cultura? De Dret? De televisió?

- No, home, no: ens agradaria que tractares el sexe tal com sols fer-ho.

Sóc un columnista objecte. 

Husky

Ara fa un any que vaig encetar un nou període de solteria, després d'haver assistit a una enèsima ruptura, i durant estos dotze mesos han passat pel meu llit tot un seguit de claus que no sabria ben bé com classificar.

He follat, entre altres, amb un mecànic d'automoció, amb un militar de la UME del Ministeri de Defensa, amb un treballador de Mercadona, a una cambra fosca sevillana amb un andalús simpatiquíssim (perdó per la reiteració), amb l'ecs! del meu últim ecs!, amb un (altre!) andalús al Cabanyal, amb un xic amb el qual ja vaig compartir sexe adolescent fa més de deu anys, amb un príncep de les analogies, amb...

Però durant tot este temps no només he gaudit i patit amb el sexe ocasional, sinó que també he estat temptat de complicar-me la vida amb un mulato veneçolà de sang calenta, amb un teen de 21 anys sense sang o amb un xic al qual vaig considerar més fràgil del que potser era en realitat.

- No et podràs queixar, veritat? Este últim any t'ho has passat molt bé -em va retreure un amic la setmana passada amb una cervesa a la mà.

- Eixe no és el problema: jo sempre m'ho passe bé.

- I aleshores què passa?

- No ho sé, potser he begut massa, però... i si estic buscant una altra cosa?

- Efectivament, has begut massa.

- Calla. Ara, també, està este xic que he conegut i que em fa gràcia...

- És cert! Conta'm.

- Doncs... no ho sé, és molt atractiu: té un cos molt ben fet, amb pèl just on ha de tindre'n, és una miqueta callat i, flipa, té un ull de cada color: un blau i l'altre marró.

- Atlètic, amb pèl, taciturn i amb un ull de cada color? Perdona, però tu estàs follant amb un husky siberià!

Vam riure. Vam riure molt.

- I bé, digues, quin problema té el teu husky?

- No és un problema... és només...

- Va, dispara!

- Bé. Potser no té massa importància però, clar, m'afecta...

- Cony, digues!

- Resulta que... bé, és originari de la Vega Baja, amb tot el que això suposa.

Vam guardar silenci fins que el meu amic demanà una altra ronda i afegí:

- T'entenc. T'entenc perfectament: ja saps que n'opine de la gent de la Vega Baja.

I em vaig preguntar per què havia de buscar una parella si tinc amics que són capaços d'entendre i justificar totes les meues fòbies.