Fer memòria

 

L'altra nit tafanejava una pàgina de perfils gais i vaig trobar un que m'apanyava. Li vaig enviar un missatge a propòsit del seu nick, el cognom d'un pintor català de finals del XIX, tot i que el que m'interessava vertaderament era el seu abdomen pla i els seus ulls verds.

Em va respondre i vam iniciar una lleugera correspondència fins que en un moment donat li vaig escriure “Disculpa, no m'he presentat, em dic Martí” i ell em contestà “Ja ho sé. I també sé que tens un gos i que eres advocat”.

Em vaig quedar una miqueta descol·locat, però tampoc massa, ja que este món no és gaire gran i potser teníem amics en comú, per exemple Pere Fuset.

Però tot i això vaig preguntar: “Disculpa, ens coneixem?”. I ell va respondre: “Estàs de broma? Clar que ens coneixem. Fes memòria”. Vaig repassar novament les fotos i la veritat és que el xic em resultava familiar, però no aconseguia situar-lo.

“No caic. Dóna'm una pista” vaig demanar. “No és possible que no em reconegues. No ha passat tant de temps” contestà.

Vaig fer memòria, però res de res: no recordava haver-lo conegut i, al remat, em va dir el seu nom i perquè ens coneixíem: havíem follat, clar.

Mai he pretés recordar el nom de tots aquells amb els quals he compartit llit. Ni tan sols, potser, les seues cares, però és que amb este xic no només vaig follar: vam sopar a ma casa, vam sopar a la seua i vam estar veient-nos durant una temporada. Fins i tot crec que anàrem al cine una volta. I, per si fóra poc, tot això ho vaig explicar amb tots els detalls a Busca qui t'ha pegat.

Potser el meu cap ja pateix danys irreversibles, però per evitar que esta situació es done novament hem decidit tornar a quedar esta setmana i provar a fer memòria junts.

Només per fer memòria.