Tranquil

Dilluns em vaig trobar al súper amb uns clients de l'antic despatx on em prostituïa. Són un matrimoni prou major i bàsicament ens dedicàvem a gestionar el seu patrimoni. Em van saludar i la dona em preguntà per l'antic cap del despatx, un tarat i l'exemple perfecte del que no ha de ser un advocat.

— Imagine que estarà be vaig aventurar.

— Però s'ha casat, veritat?

— Ah, ni idea.

— Bé, sé que la novia estava en estado i que ara volien casar-se.

— Ja et dic, ni idea.

— Ara els joves ho féu tot al revés...

— En realitat és igual, no? Al remat el resultat és sempre el mateix.

Algunes consideracions: primera, jo sóc jove, però el cap del despatx ho no és; segona, el resultat no és sempre el mateix, perquè este paio ja compta amb un matrimoni que durà tres mesos i un altre que no arribà a celebrar-se i això que les invitacions ja estaven repartides.

— I tu, tens parella?

Em va sorprendre la pregunta i el canvi de terç perquè, la veritat, no teníem tanta (ni cap) confiança per preguntar-me per la meua vida privada.

— Jo? No, ara no.

La dona em llançà una mirada de condescendència.

— Ah... pues tranquil, home, que ja arribarà.

Els ulls se'm van injectar de sang.

— No, si jo estic molt tranquil...

I vaig marxar, potser no tan tranquil com volia aparentar. Puta vella.