El
sexe, com sempre, resultà molt satisfactori, però mentre
l'acompanyava a la porta vaig prendre la determinació de deixar de
quedar amb ell per una senzilla raó: ho he intentat perquè el xic
és interessant, atractiu i molt bona persona, però és que no
m'agrada. I no puc fer res per evitar-ho.
Podríem
dir, doncs, que hi ha dues classes de valencians: els que compren a
Mercadona i els que ho fan a Consum i, tot i que sóc
dels segons,
he de reconéixer que des de dissabte professe un renovat respecte
per la macroempresa del senyor Roig. I no només pel seu caràcter
emprenedor, sinó perquè vaig passar la vesprada follant amb un dels
seus treballadors.
Tampoc
sé ben bé com vam acabar a un altre local, també d'ambient, ni de
com el desenvolupament de la nit em va portar a acabar enrotllant al
mig de la pista amb un sevillà al qual una estona abans havia
preguntat “Perdona, ¿eres homosexual?” (!!) i que em portà de
la mà a la cambra fosca del local, en el qual una pantalla més gran
que les que gasta el cine Babel de València vomitava imatges de
porno dur.
—
Chico,
qué bien os lo montáis en Sevilla.
—
Eh·hto
no e' na', quillo. Vente p'acá.
— Y
dime, ¿a qué te dedicas tú?
—
Pues...
soy militar.
—
Uy,
¡un militar!
Nyam.
—
Bueno,
en realidad trabajo en la UME.
—
Uy,
¡la UME!
—
No
em puc creure que estigues valorant la possibilitat de festejar amb
un xiquet de 21 anys...
—
És que és tan
tendre... l'altre dia em va telefonar mentre posava gasolina i vaig
escoltar que deia "Em poses huit euros de dièsel?"
—
I què vols dir
amb això?
—
"Huit
euros"!! Se pot ser més tendre?
—
Martí, això no
és tendre; és pobre.
— ¿No
es un poco imprudente dejar a un desconocido solo en tu casa?
— Vaig
tancar l'aixeta i mentre em rotllava amb la tovalla vaig apuntar:
— No
me preocupa en absoluto, la verdad: no tengo nada de valor, trabajo
en los juzgados y me llevo muy bien con los departamentos de la
Policía Judicial y de Investigación. Además, has dejado ADN
por toda la habitación... sería pan comido atraparte.
Mitja
hora més tard ja estava al llit, gaudint d'una sessió de sexe
pujada de to que s'allargà una bona estona. En acabar, encara estés
al llit i mentre provava a deixar enrere el pantaix i a recuperar
l'alé, el meu convidat apuntà:
—
T'he vist a un
cartell electoral quan venia de camí.
—
És el que sol
passar quan eres candidat... que has de donar la cara.
—
Ja m'ho
imagine... i què, com va la campanya?
Que
este
sexe em fa recordar el que vam tindre fa més de deu anys perquè sóc
capaç de reconéixer l'olor del seu cos, i que em dic que tampoc ha
canviat tant. O potser sí. La veritat és que no m'importa massa: en
aquell moment fou només sexe i hui torna a ser exactament el mateix.
— Calla.
Ara, també, està este xic que he conegut i que em fa gràcia...
— És
cert! Conta'm.
—
Doncs...
no ho sé, és molt atractiu: té un cos molt ben fet, amb pèl just
on ha de tindre'n, és una miqueta callat i, flipa, té un ull de
cada color: un blau i l'altre marró.
—
Atlètic,
amb pèl, taciturn i amb un ull de cada color? Perdona, però tu
estàs follant amb un husky siberià!
Llàstima
que al llit este broker es desunflà ràpidament i la
cotització de les seues accions es va desplomar sobre el parquet de
l'habitació, i això és una cosa que la meua agència de
qualificació particular no pot passar per alt.
El
sexe amb este xic treu el pitjor de mi i mentre dura l'acte em
sorprenc a mi mateix fent una sèrie de coses que si fera qualsevol
altre em resultarien no només desagradables, sinó també un punt
patològiques.
Fent
un esforç he aconseguit identificar l'aroma del xic brasiler
d'accent marcat i pell blanquíssima (heretada d'una ascendència
francesa) que dilluns vaig entrar al llit i que em proporcionà dos
claus seguits durant els quals el plaer es barrejà amb mostres de
dolor físic puntual, infligit estratègicament no només per fer
mal, sinó per augmentar el primer.
Desprenia
una incertesa i una inseguretat vitals en relació al futur en
general i al seu en particular que no resultaven pròpies d'un home
de la seua edat, però que sí que havia percebut en altres ocasions
amb xics molt més joves, i això, clar, també es trasllada al llit.
—
Aquí
es donde vengo a depilarme.
— ¿Ah
sí? ¿Y puedo saber qué
te depilas?
— El
culo. Me depilo el culo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada