Dijous vaig rebre
a casa un xic que volia ajuda per a redactar la carta de presentació
que Ikea ha demanat per a optar a un dels 400 llocs de treball de la
primera tenda que obrirà al País Valencià.
—Quina
formació tens?
—Estic
acabant el batxillerat.
—Hòstia.
Quina experiència laboral tens?
—Cap.
—Quins
idiomes parles?
—A
casa parlem valencià.
—Ideal:
això és tan exòtic que els encantarà.
El xic va portar
el portàtil i vaig haver de dictar-li la carta, amb molta
imaginació, accents i signes de puntuació: “Posa una coma després
de “dinàmic”. La tecla de la coma està entre la M i el punt.
Baix a la dreta. A la dreta. Redéu, no saps on està la dreta?”
El xic va quedar
tan content amb la carta/conte de presentació que mentre la
repassàvem al sofà em va dir:
—Ara
només em queda saber què signifiquen les paraules que hem posat i
agrair-t'ho com toca.
—I
què has pensat per a fer-ho?
—Quan
em contracten a Ikea et faré descompte.
En acabar-nos el
cigarret i la cervesa, però, vam follar al llit.
—He
pensat que també vull enviar el currículum a Decathlon. M'ajudaràs
a redactar-lo?
—I
tant, però això serà un altre dia.
2 comentaris:
Diria moltes coses, però ara només puc dir que em mor d'enveja. Cap al noi, clar.
com t'ho fas per trobar sempre els més espavilats? :P
Publica un comentari a l'entrada