Des
d'un punt de vista processal, les execucions de pensions d'aliments
de fills de pares separats no són casos massa complicats, però sí
que tenen un component personal que normalment suposa un desgast
considerable per a l'advocat que el porta. O directament esdevé una
tortura.
La
crisi econòmica ha disparat el nombre d'execucions d'aliments per
als advocats del torn d'ofici: quan el pare no treballa (o treballa
poc i malament) no paga els aliments i són moltes les dones que han
basat la seua supervivència en esta pensió, la qual hauria de
tindre un altre ús.
Com
deia, el procés és senzill: demanes al jutjat que oficie a
l'empresa del pare i li retinga una part del salari i, després, el
jutjat emet un mena de xec, que anomenem manament, i que la dona pot
fer efectiu en el banc Santander.
En
un dels casos que porte em trobe en eixe punt i cada mes avise la
dona perquè passe pel despatx a arreplegar el seu taló.
Òbric
parèntesi. Quan el jutjat es retarda una miqueta, esta dona m'envia
missatges de whatsapp plens d'amor i d'agraïment, com ara: “¿Ya?”
o “¿Todavía nada?”. Tanque parèntesi.
La
setmana passada em va arribar un taló de 280 euros i vaig avisar la
clienta perquè passara pel despatx, però em va demanar si podia
portar-li'l a sa casa:
—¿No
te viene bien pasar por mi casa?
—No,
lo siento. No me viene bien. Además, de tu casa al despacho
hay una parada de tren y el billete de ida y vuelta vale menos de
tres euros.
I
ella em contestà:
—Es
que no tengo tres euros.
Vaig
estar temptat de considerar que era un d'aquells casos en els quals
la recuperació econòmica ens esclata a la cara, però en esta
ocasió no ho era: clarament es tractava d'un abús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada