Alguns
agosarats vam predir que l'hòstia del PP al País Valencià en estes
eleccions faria bons els lamentables resultats populars en Andalusia.
I sembla que no anàvem desencaminats: al califat socialista andalusí
el PP perdé només 17 diputats i 14 punts percentuals (passà
del 40,66% del vots a un 26,76%) mentre que al País Valencià el 24M
els ha deixat en 31 diputats (dels 55 [!!!] del 2011) i amb 22 punts
percentuals menys respecte a 2011: del 48,61% [!!!] al 26,25% de
2015.
Si
la nit electoral fou dura per al PPCV, les setmanes posteriors han
estat un autèntic calvari: poble a poble (i pacte a pacte) els
populars han estat agranats del mapa polític valencià i han quedat
reduïts a una formació política residual en el nou escenari del
poder valencià.
A
l'Horta de València, per no parlar de la Ribera o de la Safor, la
dreta només manté quatre alcaldies (dos d'elles a pobles com Lloc
Nou de la Corona, amb 100 habitants, i Emperador, amb 500), de forma
que hui hi ha més valencians amb alcaldes de Compromís, per
exemple, que del PPCV.
Després
de 20 anys de governs de Zaplana, Olivas, Camps i Fabra el PP deixa
lloc a l'esquerra a la Generalitat i a les grans ciutats, però també
a la majoria de comarques, perquè la desfeta ha estat generalitzada.
Especialment
paradigmàtica ha estat la derrota del PP de Rita Barberá a la
ciutat de València: el triomf de Joan Ribó ens ha regalat imatges
més pròpies d'una ciutat alliberada després de la guerra que la
d'un canvi polític més, però és que posar fi a 24 anys de govern
ritabarbaresc ben bé valen una celebració (i una bona
ressaca).
En
definitiva, la dreta al País Valencià ho ha perdut tot,
absolutament tot, i només ha fet falta que ens portaren a l'abisme
polític, econòmic, social i ètic per fer-los fora.
A
la pròxima esperem que no ens coste tant.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada