Apàtic

Estos primers dies de l’any m’he sentit força apàtic: la llarga ressaca de cap d’any, la baixada de les temperatures i l’excés de feina acumulat han pogut amb mi i el meu ànim i les meues ganes de fer maldat s’han ressentit de mala manera.

He passat, doncs, mitja setmana als jutjats i l’altra mitja al sofà, amb una bona manta i Matt per única companyia: no he tingut ganes ni de follar, ni de d’eixir, ni de beure vodka.

El futur immediat semblava igualment desolador, ja que dissabte torne a estar de guàrdia i, per tant, sense cap de setmana, però ahir, mentre m’adreçava a downtown, em faig topetar amb un jove artista europeu que em van presentar fa alguns mesos i al qual havia perdut la pista.

- Todavía estoy esperando que vengas una noche a cenar a casa -em va retreure per oferir-me a continuació: ¿Qué haces mañana?

Vaig estar temptat de donar alguna excusa i rebutjar la invitació, però finalment vaig dir:

- Creo que no tengo más remedio que cenar contigo.

I també m’he oferit per portar el vi.