La nit de dissabte havia de ser lleugera: després de sopar i de ravalejar una mica, la nit ens portà a la cua de Sidecar, que sempre és una aposta segura per a les nits a Barcelona.
Un gir inesperat -i malparit- de la nit ens obligà a fer un canvi de plans extrem tot just quan ens trobàvem a punt d’entrar al local i, encara no entenc per què, vam deixar enrere la bona música i ens vam encaminar a Metro, una disco d’ambient gai sobre la qual havia sentit parlar molt malament.
Metro és la típica discoteca gai, amb música infame, gent tarada, cues infinites als banys i preus escandalosos.
Després d’haver pagat els quinze euros de l’entrada i l’euro i mig del guarda-roba i haver baixat les escales que donaven accés a la pista de ball principal, dues preguntes es van acumular al meu cap: una, per què la gent és tan vella en esta discoteca?; i dos: per què tot el món va drogat excepte jo?
La segona pregunta tenia una resposta ben òbvia: falta de previsió, però per a la primera vaig decidir que era millor no resoldre-la i deixar l’interrogant obert, ja que fins aquella nit estava convençut que el meu avi havia mort en 1993, però ara sé que viu a Metro i porta samarreta sense mànegues.
Un dels meus acompanyats va voler fer una broma de mal gust i m’assegurà que hi havia una pista on punxaven pop-rock i on estava permés fumar i allí ens van endinsar: cal dir que sí que es podia fumar, però pel que fa a la música, podem dir que el meu amic havia deixat volar una mica la imaginació, sobretot en comprovar quina cançó sonava en el moment de l’entrada.
- Una pregunta, estimat: en quin gènere musical inclouries tu Devórame otra vez, al pop o al rock? -vaig preguntar escopint cinisme i ràbia.
La nit, doncs, m’obligà a beure vodka fins gairebé perdre el sentit i a fugir al Gòtic, a la cerca del Papillón, un after de negres que vaig descobrir fa anys i que continuava tal com estava.
I ja no recorde res mes.
4 comentaris:
Metro, és millor no recodar-lo, tu ho has dit
(si mai hi has de tornar, pel motiu que sigui, demana entrades al zeltas o algun altre bar de per llà, entrar-hi sense pagar fa menys mal...)
Fa anys que no he estat a Metro, però sona interessant: un local que no és ple de nens resulta tota una novetat.
a bcn hi ha molt "jurassik park"...
...Quan tornes per Barcelona?
però si allà només paguen les noies!
la metro es lo peor de lo peor, però als meus amics els hi encanta i em cau a dues cantonades de casa...així que de tant en tant sucumbeixo i em deixo emportar (però si, tens raó amb tot el que has dit)
així que vas acabar al papillón? no em diguis que aquest lloc no és ben frikie també...jo aquest cop vaig acabar en un after casolà.
petons!
nuriet
Publica un comentari a l'entrada