Si no fóra perquè la teoria de la conspiració mai funciona i perquè la realitat sempre acaba per demostrar que la majoria de les coses passen senzillament perquè han de passar estaria preocupat.
He de reconéixer que al llarg de les últimes setmanes més d'una vegada he pensat que es pretenia fer coincidir el Mundial de futbol amb la resolució d'assumptes claus de l'actualitat. O millor, els partits que juga la selecció espanyola amb anuncis com ara la reforma laboral o la sentència de l'Estatut català. Imagine, doncs, que només ha estat una casualitat que la tramitació parlamentària de la primera i l'anunci de la sentència del segon hagen coincidit amb partits de la selecció espanyola. Pura casualitat.
Per sort, he estat capaç de descartar la teoria de la conspiració ràpidament perquè una ullada ràpida als diaris o uns pocs minuts de qualsevol informatiu posen en evidència que, tot i haver estrenat el mes de juliol, el panorama informatiu i social no té ganes de marxar de vacances.
Així, si no teníem prou amb assumptes que arrosseguem des de fa mesos, com el cas Gürtel, les mesures econòmiques i els retalls socials de ZP, la deriva conservadora dels socialistes valencians que acabarà per afonar-los, l'alienació mental de la senyora Cospedal o els rumors continuats i interessats sobre el deute espanyol per part de les agències internacionals de qualificació, en menys de vint-i-quatre hores la sentència del Constitucional sobre l'Estatut i la vaga salvatge al metro de Madrid, Villa y Corte, han fet reviscolar les tertúlies polítiques i accelerar el ritme de les actualitzacions de la versió digital dels diaris.
La combinació d'altes temperatures amb un nivell frenètic d'activitat política és un panorama que, com a mínim, resulta estrany a esta Confederació Ibèrica de Nacions que ens toca patir i encara resulta difícil intuir quin serà el desenllaç de la vaga del metro madrileny i de la crisi catalana provocada per la sentència de l'Estatut.
Per sort, però, dissabte torna a jugar Espanya i en esta ocasió contra Uruguai. O contra Paraguai, tant fa una cosa com l'altra. I donat que espere que a migdia de dissabte ens anuncien que l'Estat ha entrat en fallida, que es convoquen eleccions al País Valencià o que s'ha privatitzat la Seguretat Social he decidit marxar a passar el cap de setmana a la platja amb nous capítols d'In treatment, amb Herta Müller del bracet i amb una botella ben freda de Veuve Clicquot.
Perquè una cosa cal tindre clara: el champán frío. Muy frío.
3 comentaris:
La veuve! Com te cuides querido... Clar què sí! Jo espere, este capde, no obrir cap ampolla amb alcohol, ja em vaig tindre prou la setmana passada... Encara que si La Roja guanyà m'hauré d'empassar una de ron per suportar l'espanyolisme radiofònic i televisiu de PRISA
faràs santament tal i com està el pati ;) ànims, més es devia perdre a la guerra de Cuba! vaja! això és el que sentia als vells abans :P
Ferri, ja vaig anunciar que la meua vida ha passat del 'ranchito' a cuidar-se com déu (i el més snob) mana. Sort per al partit!
Clidice, el que s'ha perdut és el temps, i d'això encara en tenim de sobre. Merci, merci, merci!
Publica un comentari a l'entrada