Spa!

 

— Disculpa, però a quina hora no hi ha xiquets a la piscina?
— Perdona?
— Que a quina hora no hi ha xiquets a la piscina.

Estic segur que l'encarregada de la recepció del centre esportiu va barallar la possibilitat de telefonar la policia i de denunciar que un xic prou irritat estava fent preguntes estranyes relacionades amb menors mig despullats, però per si haver de patir uns monitors que no són suficientment atractius no era prou suplici, des de principi d'any la piscina on nade ha multiplicat les hores dels cursos de natació per a xiquets.

— T'explique: sóc usuari de la piscina però no vull nadar quan estiguen fent cursos per a xiquets perquè esguiten amb l'aigua, no deixen de tirar-se els xurros de goma els uns als altres i, sobretot, criden massa i així no hi ha déu que nade en condicions.
— És que enguany hem ampliat l'horari dels cursets i estan totes les vesprades, de quatre a huit.
— Totes les vesprades!? De quatre a huit!? Això és intolerable.

Ho sent, però he triat un model de vida en el qual les coses d'este estil suposen un autèntic drama.

— En eixe cas hauré de donar-me de baixa.
— I per què no fem una cosa... —suggerí l'encarregada.
— No crec que m'interesse...
— Pots apuntar-te al torn de matí...
— Perdona, però jo treballe...
— ... que val la meitat del que estàs pagant ara...

Vaig decidir callar i deixar que la pobra xica acabara.

— ... i amb el que t'estalvies pots apuntar-te a tots els serveis de l'spa i encara et sobren un grapat d'euros al mes.

L'u de febrer comence. I ja m'han dit que hi ha tres saunes.