El passiu agressiu i l'agressiva passiva

—Reserva'm el dissabte i eixim.

—Molt bé.

—Però no quedes amb ningú més. Només tu i jo.

—I això?

—Sempre acabes quedant amb més gent i este dissabte vull eixir amb tu.

—Ok.

—No quedes ni amb A., ni amb B, ni amb C., ni amb N...

—Ni amb N.?

—Amb ningú.

(...)

—¿Qué haces el sábado?

—Pues he quedado con S. Me llamó la semana pasada y me dijo que le reservara el día. Quiere que salgamos los dos.

—¿Los dos solos?

—Eso es.

—Pues no me parece bien. Tienes más amigos que puede que quieran salir el sábado contigo.

—¿Quieres hacer algo el sábado?

—No, ya tengo planes.

—Pues vale.

—Pues vale.

(...)

—He fet neteja d'amics del Facebook.

—I això?

—No vull que gent amb la qual no he parlat des de fa mesos veja què faig amb la meua vida.

—Només és el Facebook; no és la teua vida.

—He esborrat 150 persones.

—150?

—Sí, a N. també.

—A N. també?

—Sí.

—Hòstia puta...

(...)

—He visto que S. me ha borrado del Facebook.

—Sí, hizo limpieza y me dijo que...

—No me parece bien, tío. Que S. ha cenado en mi casa y también hicimos un viaje con él.

—Fue a Portugal. Eso no es un viaje.

—¿Qué coño le pasa?

—No te lo tomes como algo personal.

—¿Y cómo quieres que me lo tome?

—Pues como algo no personal.

De vegades els amics em fan sentir com una persona sensata.