Si
algú pensa que l'ocupació i annexió de Crimea per part de la nova
URSS de Putin és el conflicte més gran que té la comunitat
internacional damunt la taula és perquè no ha seguit les
negociacions de l'ERO d'extinció d'RTVV: en efecte, la solució
final de la radiotelevisió pública valenciana té elements
polítics, econòmics, estratègics i, fins i tot, ètnics amb més
marro que no l'annexió d'aquella península de la mar Negra.
El
tancament d'RTVV va tindre un efecte paradoxal: va fer que aquells
que no ens la miràvem mai i que no la sentíem com a nostra eixírem
al carrer a defensar-la i a bramar contra la decisió d'un polític
inútil i incapaç que, davant la ineptitud per gestionar un servei
públic decideix tancar-lo, com el xiquet malcriat que punxa la
pilota.
Crec
que la majoria de la gent que ens vam manifestar en contra del
tancament d'RTVV no ho vam fer per poder vore en televisió les
mascletaes de falles, ni per saber si ha nevat a pobles perduts de la
serra, ni per assegurar la supervivència del sector audiovisual
valencià (sic), ni per Son Goku, ni per Joan Monleón. Ni,
tampoc, pels treballadors que perdrien la seua feina.
En
primer lloc, perquè els treballadors d'RTVV són com els
treballadors de Fagor, de Coca-Cola o de qualsevol altre mitjà de
comunicació afectats per un cruel ERO, però no tenen un valor
afegit, ja que, i principalment, no tots els treballadors d'RTVV
mereixen la mateixa consideració.
Òbric
parèntesi. I jo en tinc moltíssima, de consideració, per aquells
professionals que m'estime i que respecte. Tanque parèntesi.
I,
en segon lloc, perquè hem de tindre en compte que cadascun dels
1.700 treballadors que perdran la seua feina amb l'ERO (i, també,
aquells que ja la van perdre abans) té la seua història, els seus
interessos, la seua vida i la seua ètica i que no es poden tractar
com un conjunt: per a mi hi ha afectats per l'ERO que no comparteixen
ni la mateixa raça amb els altres.
De
la mateixa forma que em vaig manifestar en contra de la decisió de tancar
(i de quina forma) un servei públic que prèviament havia estat
degradat fins a extrems on la imaginació difícilment podria haver
arribat, des del respecte més absolut a gran part dels
treballadors, vull dir que no seré jo qui qüestione quina serà la seua
decisió en relació a la negociació de l'ERO que extingirà l'RTVV
que vam conéixer: en un sentit o en un altre, a alguns mai se'ls
farà justícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada