—Però
li dónes menjar?
—Clar,
home.
—I
li poses aigua?
—Per
si té set, l'animalet.
—I
has dit que jugues amb ella?
—És
que és molt carinyosa.
—I
viu a ta casa?
—No,
viu a la terrassa.
—A
la terrassa de ta casa, veritat?
—Sí,
això sí.
—I
li has posat nom?
—D'alguna
forma m'he d'adreçar a ella, no?
—És
a dir, que li poses menjar i aigua, jugues amb ella, viu a ta casa i
li has posat nom, però encara dius que no tens un gat?
—És
que no tinc un gat.
Fa
unes setmanes que Moixa es va instal·lar a la meua terrassa i ara
som una parella estranya: ella actua com si visquérem junts i jo, en
canvi, continue negant la realitat.
6 comentaris:
Mira!!, com el meu home des de fa 20 anys !! :-)
POtser tens un gat i no ho saps! ;)
mentre no porti el raspall de dents no es oficial :P
No diuen que els gats (i gates) són molt independents i sempre van a la seva? Doncs ara que "apetxugui" amb el que hi ha!
Si que ho sé, si , tinc un fardatxo!! :-)
Aquest gat és com el meu: d'exterior.
Publica un comentari a l'entrada