Ahir vaig tindre una reunió amb l’advocat contrari d’un cas molt avorrit que porte entre mans. En arribar al seu despatx, el típic despatx amb mobles passats de moda i parets folrades de diplomes insubstancials, m’informà que havia delegat el cas en la seua filla, que també era advocada, però que no hi havia arribat encara.
L’advocat i jo vam començar a discutir, en valencià, els punts d’una possible solució per al cas, fins que aparegué la filla-advocada, jove i atractiva:
- Mira, Martí, esta és la meua filla.
Ens vam presentar i tot seguit el pare-advocat posà en antecedents la filla-advocada:
- Hija, estaba hablando con Martí sobre la posibilidad...
I callà de sobte per a aclarir una cosa que saltava a la vista:
- És que parle castellà amb la meua filla, -digué amb naturalitat i afegí: si no t’importa, podem continuar la reunió en castellà?
Vaig valorar la possibilitat d’insultar l’advocat-pare, però intervingué la filla:
- No te preocupes papá, que cada uno hable como quiera.
Estic segur que esta escena de costumisme bilingüe anormal faria les delícies de Rosa Díez.
7 comentaris:
Perdona, Martí, però ho continuo dient: un dia hauré de venir a València per veure-ho i creure-m'ho. Jo, si convé, parlo valencià a la intimitat, però en aquesta vostra terra de moros en deveu quedar quatre! Estic segur que la Rita i el Camps només parlen valencià a Polònia.
Mira, la meua família és el paradigma del "bilingüisme a la valenciana": ma mare parla amb Marieta en valencià i amb mon pare i amb mi en castellà.
Entre els cosins parlem valencià, però amb els tios parlem castellà. Quasi tots els tios parlen amb els seus fills en valencià, però entre ells parlen castellà.
Com te quedes?
Demà anirem a Matisse a un concert de Serpentina, imagine que abans soparem per el Cedro.
Si t'agrada el plan avisa.
si a valencia parleu valencià...
a girona parlen gironí?
a lleida, lleidatà?
a tarragona, tarragoní?
i barcelona, barceloní?
bon rollu...(aixó és barceloní)
Benvingut a la realitat.
Quant al comentari de la setmana passada, què vols que faça si els meus amics van tots els divendres a Deseo?
Un beset
Francamnet, és trist que al final escriure en valencià sigui gairebé una aventura (què ho sents, Estelles?). En qualsevol cas, un motiu més per llegir-te (si pot ser, cada dia).
Conec tres-centes famílies com aqueixa, però sobretot conec una colla d'amics en la qual, depenent de a qui mires, parlaràs en una llengua o en una altra. I a mi m'encanta.
Ara, si jo haguera estat l'advocat, no t'hauria demanat perdó en cap cas. Jo sóc una mena de Rosa Díez barallada amb MA Revilla (sense el monyo d'ella ni els bigots d'ell).
A Allau voldria dir-li que Rita i Camps només parlen valencià no a Polònia, sinó AL 'Polònia'.
Jonkiddo, això és el que pretenia dir. No dubto que aquest duet fantàstic quan vagin a Polònia, si és que els volen, s'en duran un intèrpret.
Publica un comentari a l'entrada