Després d’haver passat el cap de setmana a la Llombardia italiana i d’haver visitat les ciutats de Cremona, Mantova, Piacenza i Bèrgam i de fer una escapada al Veneto per fer un tomb per Verona, la tornada a la realitat és molt dura.
El vol que separa València i Bèrgam té una durada de menys de dos hores, però no entenc la sensació de jet lag que arrossegue des d’ahir.
No sé si serà perquè compare els marbres de les façanes dels duomos de Cremona i de Piacenza amb el fet que la trama de corrupció que afecta el PP per fi ha tocat el Consell de Camps i implica el conseller Serafín Castellano, membre del sector rural del PP valencià que posa en evidència que amb un pot de brillantina qualsevol pot passar per conseller, tot i tindre la capacitat dialèctica i discursiva d’una sabata.
Tampoc sé si tindrà a veure amb el fet que preferisc passejar a poqueta nit per la Città Alta
Tampoc sé si el record de Mantova, una ciutat medieval i envoltada de llacs i de l’Arena de Verona, s’ha esfumat per culpa de les imatges que la televisió ens ha donat sobre el rescat d’una vintena de cossos de xiquets subsaharians a les costes de Canàries i de l’espectacle vomitiu sobre l’assassinat d’una adolescent sevillana a mans de seu noviet.
Però no tot a la tornada és dolent, ja que també m’espera el meu noviet per a sopar esta nit i segur que ell no vol assassinar-me i llençar-me al riu embolicat en una manta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada