Estic convençut, tot i que no hi ha cap fet objectiu que recolze la meua opinió, que durant 2011 es posarà de moda el berenar. La gent quedarà a casa o al saló de té (estil revival victorià) i prendrà café i dolcets per socialitzar o senzillament adoptarà la fórmula italiana de l'aperitivo, amb salat i combinats alcohòlics, i que el món anglosaxó ha tingut la poca vergonya de batejar amb el nom de drunch.
Òbric parèntesi. Si el brunch era la barreja de breakfast i lunch, el drunch ho és de dinner i lunch. Busca qui t'ha batejat. Tanque parèntesi.
Així, per avançar-me al que serà tendència en el futur més immediat, vaig acomiadar 2010 convidant el meu veneçolà a berenar. Vaig comprar dolç i vaig preparar café i suc de mandarina. Res massa complicat, perquè després havíem de follar.
El sexe, com sempre, resultà molt satisfactori, però mentre l'acompanyava a la porta vaig prendre la determinació de deixar de quedar amb ell per una senzilla raó: ho he intentat perquè el xic és interessant, atractiu i molt bona persona, però és que no m'agrada. I no puc fer res per evitar-ho.
Esta determinació no obeeix, òbviament, al fet que no m'agrade tant com per a casar-me amb ell, sinó perquè el veneçolà no es troba en la mateixa situació que jo (no només vol follar), i ja ha provat en alguna ocasió a donar una mica més de transcendència als nostres encontres, com quan un dia, estesos al llit, m'amollà:
- Oye, si quieres, para que me conozcas un poco mejor, algún día te puedo contar cosas de mí...
I a mi no se'm va ocórrer una altra cosa que contestar:
- Claro que sí, hombre... algún día.
Ser millor persona és un dels meus propòsits per a enguany.
6 comentaris:
hahahahaha això no és ser mala persona home! és tenir-ho clar :P I el drunch aquest amb pa amb xocolata? per allò de recuperar les arrels :P (ja ho veus, plebea irredempta)
Doncs a mi, així a primera vista, drunch m'ha sonat a dinar borratxo (drunk lunch) o dinar a la dutxa (que no deu ser massa còmode).
Açò al meu poble és el berenar-sopar de tota la vida, si és que ja està tot inventat!
Senyoreta C: el drunch es pot fer dolç o salat, amb café o amb alcohol... o amb tot alhora! Merci!
Senyor Salvoret: dinar a la dutxa no té cap sentit. És millor el que apunta el senyor Manu: el berenar-sopar de tota la vida.
En eixe sentit, fa anys vaig estar a un poble de la Safor on es feien la copa 'berenadora': a mitja vesprada es fotien una gotada alcohòlica i tres cacaus.
Sense saber-ho, ja havien inventat el drunch. O almenys el seu esperit.
El Manu aquest té taó, el drunck és el berenar-sopar de tota la vida! I vaja si m'ha sabut greu pel teu veneçolà amb aquesta darrera anècdota. És cert que no és de ser mala persona la teua resposta però vaja, que el xic es quedaria amb un pam de nas. Pobret.
No sé perqu'e se m'ha colat la "k", drunch volia dir.
Publica un comentari a l'entrada