Ni punt de comparació

 

Per definició, una de les parts ha de perdre sempre quan es fa una comparació entre dues persones, animals o coses. Fins i tot en la innocent pregunta infantil de “a qui estimes més, a papà o a mamà?”, sempre guanya un dels dos.

Este fet és encara més evident quan la comparació té rellevància pública i és la massa la que ha de pronunciar-se a favor o en contra d'un dels dos subjectes en conflicte, amb una circumstància més important a tindre en compte: en este cas, no es valoraran qüestions objectives sinó que el veredicte popular vindrà donat per les fílies, les fòbies i les dèries del públic general envers les dues parts en conflicte.

Esta lliçó, que és de manual, hauria de estar ben interioritzada per tots els polítics abans d'enfrontar-se amb qualsevol personatge i, molt més encara, si ho fan amb un periodista que gaudeix del respecte dels companys de professió i, sobretot, de la simpatia del públic general.

Encara em costa entendre com María Dolores de Cospedal (una política a la qual es poden aplicar molt epítets però no el d'estúpida) fou capaç de qüestionar la imparcialitat dels informatius de RTVE durant una entrevista a Los desayunos i, tot seguit, encetar una campanya de desprestigi contra la periodista Ana Pastor a propòsit de les seues relacions personals i familiars tot just quan els informatius de les televisions i ràdios públiques espanyoles viuen el millor moment d'independència i d'imparcialitat política i la figura d'Ana Pastor és percebuda per la massa com la d'una periodista valenta, arriscada i professional.

Potser Cospedal no passa per un bon moment per culpa de la desaparició d'un Mariano Rajoy que sembla que ha allargat les vacances de Pasqua i pel paper que li toca fer per defensar públicament el seu partit de les ocurrències d'Aguirre, Mayor i Aznar o les noves imputacions de Camps, però no havia d'haver perdut de vista el fet determinant: en una comparació entre ella i Ana Pastor està clar qui guanya.

Ana és molt més guapa.