Fa deu anys que
vaig passar el primer cap de setmana a Xeraco, a casa de la meua
amiga Nathalie. Després en vindrien molts més, però en tornar
d'aquell primer viatge la iaia em va fer seure i em preguntà:
—
Va, conta'm, què
t'han donat de menjar a aquell terreno?
Li vaig explicar
que per primera vegada havia tastat les galeres a la planxa i també
la paella mixta i que, encara que en aquella època no menjava massa
peix, les dos coses m'havien agradat molt. La iaia, però, va tòrcer
el morro i amollà:
—
Morralla i paella
amb peix?
—
Iaia, galeres i
pae...
—
Mira, si eixes
persones no volien que anares t'ho podrien haver dit abans.
Fa un temps que
els valencians estem entretinguts discutint sobre què és una paella
i què no ho és i el tema, com a conya, fa gràcia si ho fa la iaia
o gent enginyosa com els fenòmens de Comunidad de la Paella
(responsables de les imatges que il·lustren esta entrada), però,
com en tot en esta vida, també cal saber quan deixar-ho estar.
2 comentaris:
Paella la que em vaig fer amb tu el dissabte passat......
Li faltava xoriço! ;)
Publica un comentari a l'entrada