Fa
una setmana que els meus pares marxaren de viatge i encara no han
tornat. Sé que estan a algun lloc dels EUA però tampoc tinc molta
més informació perquè quan m'han telefonat mon pare s'ha limitat a
preguntar "Com
està Matt?".
Abans de marxar, però, em van encomanar que vigilara de prop la
iaia, que porta una temporada lleugerament desbaratada, així que
dissabte em vaig deixar caure per sa casa per vore com anava i me la
vaig trobar amb
les germanes cara la tele apagada.
— Veges, fill, si pots posar en marxar el televisor, que la teua iaia no sap —m'amollà Menci, la germana menuda.
— Com que no sap? I qui encén la tele quan no estic jo?
— No sé qui l'haurà tocat, —m'ignorà la iaia— però volem vore el Cinc i només ixen ninots.
— No són ninots: és Jorge Javier —vaig contestar intuïtivament.
— No és Jorge Javier, —em va corregir la iaia— que hui és dissabte.
Vaig
encendre la tele i vaig comprovar que, efectivament, Telecinco i el
canal infantil Boing havien intercanviat les freqüències.
— L'haurà
tocat el teu cosí —apuntà la iaia.
— No es faça il·lusions: el meu cosí fa setmanes que no es deixa caure per ací...
— Potser ton pare...
— Iaia, mon pare està de viatge...
— No es faça il·lusions: el meu cosí fa setmanes que no es deixa caure per ací...
— Potser ton pare...
— Iaia, mon pare està de viatge...
La
iaia ja no pogué trobar més culpables, però una cosa tenia clara:
— Jo
no he sigut.
— Bé, és igual. L'únic que ha de fer és posar el 31 quan vulga vore el Cinc.
— Mira, ja està el Cinc —apuntà la tia Conxeta.
— Sí, tia. L'acabe de posar.
— I com fem per donar-li més veu? —preguntà, novament, la tia Menci.
— Redéu, tenen esta tele des de fa un any. Què passa, que entre les tres no en fan una?
— Mira, el Cinc —tornà Conxeta.
— Que sí, que ja està el Cinc.
— Posa-li un poc més de veu que ara no ho sentim.
— Però com que no ho senten? Està fortíssim...
— Això és el Cinc —retornà Conxeta.
— Fes una cosa: ara dóna-li més veu, però després ho poses perquè de nit estiga més baixet.
— Iaia, això no es pot fer. I ja li he explicat mil voltes com funciona el mando.
— Bé, és igual. L'únic que ha de fer és posar el 31 quan vulga vore el Cinc.
— Mira, ja està el Cinc —apuntà la tia Conxeta.
— Sí, tia. L'acabe de posar.
— I com fem per donar-li més veu? —preguntà, novament, la tia Menci.
— Redéu, tenen esta tele des de fa un any. Què passa, que entre les tres no en fan una?
— Mira, el Cinc —tornà Conxeta.
— Que sí, que ja està el Cinc.
— Posa-li un poc més de veu que ara no ho sentim.
— Però com que no ho senten? Està fortíssim...
— Això és el Cinc —retornà Conxeta.
— Fes una cosa: ara dóna-li més veu, però després ho poses perquè de nit estiga més baixet.
— Iaia, això no es pot fer. I ja li he explicat mil voltes com funciona el mando.
La
iaia aclucà els ulls:
— Bé, si no saps fer-ho ja li ho diré al teu germà, que ell té més manya que tu.
1 comentari:
Veus? la iaia et fa una proposta tècnica de programació que, per a tu, no hauria de semblar impossible. No és que es despisti, és que s'avança home! :)
Publica un comentari a l'entrada