No
recorde quin professor de la facultat ens va explicar que era lògic
que la Justícia patira el descrèdit de la societat en general ja
que, en el millor dels casos, els jutjats i tribunals només donen la
raó a una de les parts que s'enfronten en un procediment. Això
suposa, en la pràctica, que com a mínim la meitat dels ciutadans
que esperen ser reparats en allò que consideren legítim no troben
en l'administració de Justícia una solució als seus problemes.
Òbric
parèntesi. D'una forma més senzilla: és molt difícil que qui perd
un judici considere que s'ha fet Justícia, i almenys la meitat dels
que van a un judici el perden. Tanque parèntesi.
A
eixe fet, que forma part del caràcter humà i que se sol
circumscriure a l'esfera personal de l'afectat, cal sumar una llarga
llista de circumstàncies que fan que la ciutadania en conjunt no
se'n refie de la Justícia: el caràcter polític d'òrgans com el
Fiscal General, els tribunals Constitucional i Suprem o el Consell
General del Poder Judicial; el corporativisme de jutges i magistrats;
la falta de mitjans; el ritme assossegat de la majoria dels jutjats;
la feina d'advocats inútils; o el sistema de penes espanyol que
permet, per exemple, que es castigue amb més anys de presó qui
atraca un supermercat (de 2 a 5 anys) que a qui malversa fins a 4.000
euros de diners públics (presó de 6 mesos a 3 anys).
Però
també, i especialment, incideix en la imatge de la Justícia una
idea que forma part de l'imaginari col·lectiu i que a propòsit de
l'allau de casos de corrupció que hui per hui col·lapsen els òrgans
jurisdiccionals ha pres encara més força: que es tracta de forma
diferent a rics i a pobres.
Òbric
un altre parèntesi. És molt recomanable el programa que Salvados dedicà al tema. Tanque un altre parèntesi.
En
eixe sentit, el primer que convindria determinar és què s'entén
per rics i què s'entén per pobres però podríem
fer-ho fàcil i limitar-nos a circumscriure els rics al grup
format per banquers, polítics i gendres del rei d'Espanya. Els
pobres, per tant, seríem tota la resta.
Ara
sí, a la pregunta de si la Justícia tracta igual els rics i
els pobres no es pot respondre amb un sí o amb un no, ja que
com la majoria de coses en esta vida, depén: en principi, la Llei és
la mateixa per a tots i, per tant, el que preveu s'aplica a tots de
la mateixa forma i, així, la mateixa conducta, independentment de si
és realitzada per un pobre o per un ric, mereixerà la
mateixa resposta. En eixe sentit, i donat que no existeixen lleis ad
hoc en funció de la notorietat del subjecte passiu sí que podem
dir que la Justícia és igual per a tots, encara que no siga
veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada