Dimecres
passat vaig tindre una nova cita amb el ragazzo italiano amb el qual festege des de fa unes setmanes. Vam prendre unes cerveses al
Carme abans que marxara a passar un cap de setmana llarg a la
Confederació Italiana de Nacions.
Entre
glop i glop de birra, i ja que ell es dedica a l'Economia, li vaig
preguntar si considerava que realment apujar l'IRPF era molt més
progressista que fer-ho amb l'IVA, perquè des del meu punt de vista
no és tan cert allò que se sol donar per fet sobre un impost i
sobre l'altre: és veritat que l'IVA grava els productes sense
distingir la capacitat econòmica del contribuent, però també és
cert que no tots consumim de la mateixa forma i que el consum de
cadascú depén, entre altres coses però principalment, de la
riquesa. Així, per exemple, qui canvia un cotxe vell per un de nou,
pagarà l'IVA, però, en canvi, qui manté el cotxe vell no pagarà
res.
Igualment,
li vaig preguntar fins a quin punt un impost que grava, sobretot, les
rendes del treball és fiable per determinar la capacitat econòmica
real d'una persona, donat que existeixen mil formes de tributar per
altres vies o, directament, de no tributar.
Sorprenentment,
em va dir que tenia raó: d'una part, que tot i que l'IVA és un
impost indirecte, el seu comportament no ho és, ja que el consum té
un gran nombre de variables; i d'altra, que només els ingenus encara
consideren que l'IRPF és un mitjà determinant per conéixer si una
persona té més o menys capacitat econòmica.
En
eixe moment vaig decidir que jo pagaria les cerveses.
— Scusa,
sé que no tiene nada que ver con lo que estamos hablando, pero
quiero hacerte una domanda.
— Dimmi
pure!
— Mi
amigo Angelo se cambia de piso y el viernes que viene hace una fiesta
de... de... come si dice?
—
Inauguración.
— Eso.
Bueno, me gustaría saber si quieres venir conmigo.
— Seguro
que en italiano decís “opening party”...
Va
riure.
—
Allora...
—
Allora...
sí, claro. ¿Qué tengo que llevar?
La
cosa comença a posar-se interessant.
2 comentaris:
"que només els ingenus encara consideren que l'IRPF és un mitjà determinant per conéixer si una persona té més o menys capacitat econòmica"
No és del tot cert; hi ha moltes persones, i no sempre ha de coincidir amb rendes del treball més baixes, que no tenen manera de tocar res. Però "se piensa el ladrón que todos son de su condición" i "advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos" són dues frases que t'escauen. O, tout simplement, valencià.
;-)
Ja m'agradaria a mi tributar a Belize, però resulta que sóc un patriota ;)
Secunde, però, la segona frase que m'has dedicat :P
Publica un comentari a l'entrada