divendres, 8 de juny del 2012

Acord mutu



Quan un matrimoni se dissol d'acord mutu no importa qui enganyà qui, qui té un problema amb les drogues o qui es provava la roba interior de l'altre d'amagat, perquè les parts es tapen el nas, no es fan cap retret i es limiten a signar unes clàusules més o menys estàndards per posar fi al matrimoni d'una forma ràpida, neta i indolora.

Per a qualsevol advocat és un gust fer esta classe de procediments, i tot i que són més avorrits que els contenciosos, amb la pràctica he aprés a entendre què ha passat realment per fer-los més entretinguts.

Així, dimecres van vindre al despatx una parella a signar un conveni de divorci i en este cas en concret la primera pista me la donà ella, que havia vingut la setmana anterior en companyia de sa mare per fer-me l'explicació següent per justificar el divorci: “Jo el vull, clar que el vull... però ja no estic enamorada”.

Em van entrar ganes de preguntar-li què és pensava que era un matrimoni, però em vaig pegar un puntet a la boca per no llançar a perdre el cas: “Clar... això passa molt sovint”.

L'examen de la documentació que em portà em va donar noves dades: s'havien casat en gener (!), ell amb 22 anys (!!) i ella amb 21 (!!!), i el primer fill nasqué en juny (!!!!) del mateix any. Tenia davant, doncs, un matrimoni postadolescent celebrat a tota presa en passar Nadal per provar a dissimular l'embaràs de la novia i evitar que el poble en parlara massa. No era, a priori, una aposta de futur.

Dimecres, finalment, vaig conéixer ell i ho vaig vore molt més clar: es deixà caure al despatx amb cara de resignació i amb un pantaló curt i una camiseta verda. Ella, en canvi, ho féu maquillada, perfumada, escotada i molt bronzejada. I molt animada, la veritat. Ell signà el conveni seriós i pensarós, però ella no es molestà a dissimular l'alegria que li provocava el moment.

Conclusió: ella ha conegut un altre i ell encara no ho sap.

I, per si fóra poc, esta és la prova del nou: ell encara portava l'anell; ella, en canvi, ja se l'havia tret i el nou bronzejat havia esborrat qualsevol rastre anterior.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

Vaja, un marit comprat a corre-cuita a les rebaixes. Ara, amb els pares acomboiant-la, un xiquet (que solen ser repreciosos), jove, guapeta (perquè és jove) ... Bé, tot són maneres de fotre's enlaire la vida. El que són capaces de destruir les famílies només pel què diran!

Alegria De La Huerta ha dit...

N'hi ha de tot i de tots colors a totes les cases... no se'n salva ningú. A voltes em sap greu per aquests bon hòmens.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails