Segons s'apropava
el cap de setmana la quantitat de plans i compromisos augmentava
d'una forma tan descontrolada que dijous vaig haver de centrar-me i
provar a posar en ordre tot el que havia de fer i, sobretot,
tot el que volia fer.
Amb una mica
d'organització he pogut passar un cap de setmana d'hiperactivitat
que ha inclòs un dinar d'advocats, molta platja, els amics, Matt,
una vetllada sexual amb un xic que he conegut per Twitter (!) i una
destrellatada nit de dissabte que em va permetre tornar a qüestionar
si allò de l'Orgull no hauria de dir-se la Vergonya,
en assistir a una grotesca discomòbil que una pàgina web havia
muntat a l'altra banda del riu.
Continuant amb els
despropòsits, eixa mateixa nit de dissabte em vaig trobar amb un
client a una disco d'ambient, i no va tindre una idea millor que
convidar-me a drogues químiques. I jo a acceptar-les.
I hui encara no
sóc capaç d'escriure correctament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada