Assetja

— Vull separar-me perquè el meu home m'assetja sexualment.

— Crec que hem de tindre clars alguns conceptes abans de fer acusacions d'eixa categoria...

M'agrada ser pedagògic amb els clients. Tinc eixa mania.

— A tu et pareix que puc rebre estes coses al mòbil?

I la clienta em planta una polla a la cara. O millor: la foto de una polla erecta a la cara.

— Hòs-tia...

— I açò, eh? I açò?

La clienta passa el dit per la pantalla i apareix un sac escrotal tan gran com una lona de circ.

— Quan m'envià esta foto em posà: “Estos són els millors que lleparàs en la teua vida”.

La clienta comença a plorar i jo no sé on fotrem.

— En tinc més. Mira, mira...

La clienta continua passant fotos del seu ecs! a un pam de la meua cara: sense roba i cara l'espill del lavabo, tombat al sofà nuet, agarrant-se el paquet i pessigant-se un mugró... mentre em llegeix els missatges que acompanyen les fotos: “Creus que et cabrà tota?”, “Sé que t'has fet un dit pensant en mi”, “Ningú te farà bramar com jo ho he fet”...

— Crec que ja m'he fet una idea del que volies dir-me.

— No, si encara en tinc...

— Prou. De veritat, prou.

La clienta deixa el mòbil damunt la taula i s'eixuga les llàgrimes del ulls amb un mocador de paper.

— Ara què hauria de fer?

Mire de reüll el mòbil, que encara té una polla en estat gloriós a la pantalla, i pregunte:

— I, en realitat, per què voldries separar-te?