Deroga

La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que deroga l'aplicació de la doctrina Parot no només ha deixat en evidència els polítics espanyols, sinó també, i el que resulta més greu, els gran tribunals ibèrics que la van validar en el seu moment.

Espanya és un país en el qual és fàcil assumir que els poders executiu i legislatiu facen trampes per lluitar contra el terrorisme, de la mateixa forma que no sorprén que l'aparell de l'Estat decidira en el seu moment optar per vies ràpides per acabar amb els etarres.

Més greu resulta, en canvi, comprovar que els tribunals Suprem i Constitucional donaren el vistiplau i beneïren l'aplicació d'una doctrina que contravé principis tan bàsics del Dret com la irretroactivitat de les lleis penals, la seguretat jurídica o el principi de legalitat: el Suprem se la va inventar i el Constitucional la va declarar compatible amb la Constitució fa només un any i mig.

La sentència d'Estrasburg indica que es van vulnerar els Drets Humans d'una etarra a la qual s'aplicà esta doctrina per continuar mantenint-la en presó quan ja havia acomplert la condemna d'acord amb la legislació vigent i ordena que se la pose en llibertat.

Amb esta sentència Europa fa abaixar la cara dels poders executiu, legislatiu i judicial de l'Estat espanyol i hauria de ser un toc d'atenció per evitar futurs abusos, però la caverna ha decidit que resulta més pràctic criticar el Tribunal Europeu de Dret Humans perquè té caràcter polític, ja que als seus membres els nomenen els estats membres d'Europa.

I potser tenen raó: si l'elecció del president del tribunal d'Estrasburg es fera amb el mateix procediment amb el qual es va triar el del Constitucional (militant i donant del Partit Popular) potser la doctrina Parot continuaria vigent.