Cosins

— Ja t'he trobat una parella.

— No cal que em busque cap parella, iaia.

— És Llúcia.

Vaig mirar la iaia als ulls.

— Iaia, Llúcia i jo som cosins germans —vaig apuntar com si eixe fóra l'únic problema.

— I què més dóna, fill? Això als pobles és normal. Mira la tia Pasqualeta, la de les olives. Ella també es casà amb un cosí i és cert que al principi la gent en parlava, però després tot lo món se'n oblidà.

En una situació normal haguera amenaçat la iaia amb portar-la a una residència, però la veritat és semblava il·lusionada amb esta relació incestuosa i em va saber malament.

— Bé, m'ho pensaré.