Les espardenyes de la iaia

 

— Com has quedat amb les espardenyes?

Alce una cella:

— Què?

— Que com has quedat amb les espardenyes?

Alce l'altra cella:

— Iaia, ho he sentit a la primera, però no sé de què em parla.

— Tu i jo no vam quedar que em portaries les espardenyes que havíem vist anunciades al televisor?

— Vosté i jo no hem parlar mai d'unes espardenyes.

— Sí, home: de loneta negra i sola blanca. Amb trenilles.

— Que no sé res de ningunes espardenyes. I, per cert, es pot saber on va vosté amb trenilles?

— Tu em vas dir que me les portaries i encara estic esperant-les.

Assumisc que, en el millor dels casos, la iaia ha somiat amb unes espardenyes i, ja posats, decidisc seguir la conya.

— A vore, no puc portar-li unes espardenyes si no em diu quin número gasta, que això després no es pot tornar.

— El quatre.

— El quatre?

— Sí, el quatre.

I ara a vore on trobe unes espardenyes de loneta negra amb sola blanca del número trenta-quatre.

I amb trenilles.