Que una setmana després encara es parle de les paraules que el cavernícola alcalde de Valladolid dedicà a Leire Pajín, nova ministra de Sanitat per la gràcia de ZP, posa en evidència quin és el nivell de la política espanyola i en particular d'aquella Espanya que no té eixida a la mar.
Calia ser molt retardat per pensar que dir d'una ministra que “va a repartir condones a diestro y siniestro por donde quiera que vaya” i que “cada vez que la (sic) veo la cara y esos morritos pienso lo mismo, pero no lo voy a decir aquí” no tindria cap conseqüència i que no s'alçaria la polseguera que s'ha alçat.
Òbric parèntesi. A banda, és d'un cinisme insuportable i d'una doble moral miserable que l'alcalde de Valladolid es queixe del fet que la nova ministra puga repartir condons a tort i a dret i a continuació faça referències velades a quina porcada pensa quan li veus els morros. Tanque parèntesi.
Independentment d'això, la polèmica ha vingut de perles a Pajín, ja que ha desviat l'atenció del que realment importava: la nul·la idoneïtat que presenta per al càrrec de ministra i una trajectòria política impensable en un sistema seriós.
Justament esta qüestió tractava l'altre dia Julià Álvaro i que resumia brillantment així:
“Su encumbramiento orgánico fue una mala decisión unilateral de Zapatero que apostó por una política sin más méritos que los conseguidos gracias a ser mujer y joven, cosa que, igual que no es malo, no garantiza tampoco nada.
Durante todos estos meses el discurso de Pajín ha sido un constante insulto a la inteligencia de las personas de izquierdas, negando la realidad sistemáticamente con el mismo empeño con el que se entregaba al culto a la personalidad de Zapatero hasta caer en ridículos como la triste coincidencia planetaria que anunció. (...) Ni una sola idea, ni un solo análisis que ayudara a entender lo que está pasando o hacia donde se debe ir. Eso sí, horas y horas de discursos huecos, retóricos y plagados de lugares comunes.”
I és que si la dreta de l'Espanya que no té eixida a la mar haguera estat una miqueta més desperta i haguera preguntat el senyor Álvaro com qüestionar el nomenament de Pajín sense caure en la injúria i sense deixar al descobert les misèries pròpies ens haguérem estalviat tot l'espectacle.
Redéu, estem parlant de Leire Pajín: no era tan complicat!
2 comentaris:
Ara, a qualsevol que digui res de mal de la senyora aquesta, se l'acusarà, com a mínim, de masclista. I és que la dreta "pàtria" (marededéusenyor si és que hem vingut a patir en aquest món) resulta ser de la mateixa categoria que la susdita. Em sembla que a Groenlàndia donen asil polític (se m'acaba el mapa), i els óssos polars tenen un discurs força més coherent.
I això que no has dit res de la polsera màgica que molts mitjans de comunicació han utilitzat per a demostrar que no té ni idea de sanitat, ja que sembla ser que és un camelo.
Publica un comentari a l'entrada