Multiculturalitat espanyola

Angela Dorothea Merkel ha arribat a la conclusió que la societat multicultural ha fracassat perquè a Alemanya hi ha molts turcs que no es molesten a aprendre alemany. Ja veus quin descobriment: a les Balears hi viuen milers de teutons que no saben dir ni pruna en català, i això que els dialectes illencs semblen més germànics que no pas llatins.

Òbric parèntesi. De la mateixa forma, si la senyora Merkel haguera fet una passejada pels nostres carrers se n'haguera adonat ràpidament que a casa nostra no és que la multiculturalitat haja fracassat, sinó que no ha arribat ni tan sols a assajar-se: una vesprada a Paten·na (amb ene geminada) o a l'Hospitalé de Llobregà (sense tes) evidencia el fracàs de les polítiques lingüístiques integradores en la nostra llengua. I no passa res. Tanque parèntesi.

Però la cancellera alemanya, com qualsevol polític ben assessorat, sap que no convé llançar un missatge excessivament negatiu, sobretot quan governes, i ha posat d'exemple d'integració un jugador alemany d'origen turc que juga al Reial Madrid perquè ha aprés l'idioma i perquè juga en les competicions internacionals amb Alemanya. Com si Turquia poguera pagar als seus jugadors el mateix que la locomotora europea...

En canvi, Zapatero ha decidit apostar ben fort per la multiculturalitat, de forma que s'ha assegurat sobreviure la resta de legislatura amb el recolzament exprés del PNB i de Coalició Canària.

Òbric parèntesi. I també amb la més que presumible abstenció d'UPN i, qui diu que a partir de novembre, quan CiU recupere el govern de la Generalitat, els nacionalistes catalans no se sumen a estos recolzaments a canvi d'alguna infraestructura. Tanque parèntesi.

Així, segons la caverna, es dóna la paradoxa que els únics que ajudaran ZP a arribar a 2012 amb vida són justament aquells que volen destruir la Confederació Ibèrica de Nacions i que resulten ser els mateixos que any rere any van recolzar els Pressupostos Generals del govern d'Aznar. Coses de la vida.

Però ací acaben les coincidències entre una nació, la basca, i l'altra, la canària, perquè si deixem de banda l'ànim de destruir Espanya, entre tots dos territoris no existeix un sol tret comú: els bascos tenen una xifra d'atur gairebé europea, parlen de tant en tant una llengua pròpia, els socialistes governen sense haver estat els més votats perquè pactaren amb el PP per desallotjar el PNB de les institucions i fins i tot en estiu fa fred per culpa del Cantàbric.

Els canaris, en canvi, pateixen una taxa d'atur africana, no se'ls entén quan parlen, la llista socialista fou la més votada però no governen perquè els que ara recolzen Zapatero pactaren amb el PP per fer-se amb el govern illenc i les Canàries constitueixen un paradís natural en el qual fa calor fins i tot el dia de Nadal.

Dues nacions, en definitiva, molt diferents i allunyades (de fet, una se situa geogràficament a Europa i l'altra a Àfrica) unides per un únic interés: salvar el cul de Zapatero.

Això sí que és multiculturalitat.