Al mundo vendrán 13 millones de naves...

He manifestat en més d'una dotzena d'ocasions que el que espere de les properes eleccions autonòmiques valencianes és fer-me amb un càrrec de confiança i que em té igual si és per a escriure discursos per als futurs consellers Morera&Oltra o per fer de guardaespatlles de Joan Ribó a l'Ajuntament de València.

I, en contra del que podria semblar, considere que esta intenció no només és una determinació valenta, sinó terriblement lloable si tenim en compte la desafecció de la ciutadania valenciana envers els nostres polítics: si continuem esta marxa, en lloc d'acontentar-me amb un únic càrrec, em tocarà compatibilitzar-ne tres o quatre.

Efectivament, la corrupció que podreix el PP i que ha acabat per afectar fins i tot els poblats indígenes de Nicaragua (!) i la desgana catatònica d'un PSPV que no sap on mirar deixen només una porta oberta: Coalició Compromís.

Per sort, però, el que belluga al marge esquerre dels partits representatius valencians ens serveix de distracció i ens ajuda a passar l'estona: així, d'una part, es comenta als pitjors mentiders que ERPV, la barraqueta que ERC muntà al País Valencià per donar una miqueta de feina a Agustí Cerdà i a quatre més, ha declarat la fallida tècnica i que els capitostos fa dies que toquen la porta del Bloc demanant ser absorbits. Parafrasejant la iaia: estos donaran més faena que un porc solt.

I d'altra part, encara més divertida i delirant, és la notícia publicada al Levante-EMV que afirma que Laporta hauria fitxat Josep Guia per a tancar les llistes de Solidaritat Catalana per la Independència, l'invent electoral amb el qual l'ecs!president del Barça pretén continuar provocant indigestions a tort i a dret.

Si la notícia resulta per ella mateixa una perla informativa, l'explicació de la falla suggereix una realitat paral·lela plena de substàncies estupefaents i de viatges siderals:

“A instancias del PSAN, Solidaritat Catalana per la Independència incluirá en su programa la siguiente estrategia: primero sería Cataluña la que, si Solidaritat tiene éxito electoral, proclame su independencia y luego convoque un referéndum popular para que la propuesta independentista sea ratificada. Y en un plazo inferior a tres meses, una asamblea de representantes electos de los otros territorios del concepto global de Països Catalans proclamarían su independencia y convocarían consultas de ratificación.”

Amb estos plantejaments tan allunyats de la realitat, resulta més fàcil prendre's seriosament les advertències de Carlos Jesús que no pas el programa electoral del senyor Laporta.