Totes
les persones més o menys informades a les quals he preguntat què
esperaven del congrés que els socialistes valencians han celebrat
este cap de setmana a Alacant coincidien en una cosa: el cap d'Alarte
rodaria com una pilota.
I
poca cosa més, la veritat.
L'ecs!alcalde
d'Alaquàs ha personificat com ningú més podia fer-ho la decadència
de l'antic PSPV i ha incidit en la irrellevància de la (de moment)
segona força política valenciana, rebaixant el discurs i
allunyant-lo (encara més) de la societat, perquè durant estos
quatre anys que Alarte ha mantingut, com ha pogut, el lideratge del
PSOE valencià la intranscendència de les seues propostes i el
caràcter aigualit del seues intervencions han constituït la tònica
general de la política socialista, de forma que ha aconseguit el que
semblava impossible: fer que els socialistes valencians perderen
encara més quota de poder i, el que resulta més greu, qualsevol
rastre de rellevància política i institucional.
Este
congrés, per tant, s'ha limitat a ordir una conxorxa per fer-lo
caure, però no de qualsevol manera, sinó amb acarnissament i
crueltat: tota la morralla del partit s'ha posat d'acord per no
aprovar l'informe de gestió que presentava Alarte i per nomenar Ximo
Puig nou secretari general amb el suport de Mata i Romeu, el segon
dels quals no ha tardat massa a fer valdre el seu suport a canvi del
càrrec de portaveu.
En
definitiva, doncs, el PSOE valencià ha tornat a fer-ho: encarrega el
lideratge del partit a algú que, entre altres coses, ni tan sols té
escó a Les Corts i compta amb un grup parlamentari de derrotats a la
contra de la nova direcció. I a mi, la veritat, esta història em
sona.
Article publicat a l'Informatiu
Article publicat a l'Informatiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada