De broma

 

— Hola, estàs al despatx?

— Sí.

— Estaràs d'ací a mitja hora?

— Sí.

— Perfecte. Acabe de fer-li les ungles a una clienta que ha vingut sense cita i passe, que he de comentar-te una cosa.

— Ok.

(...)

— Quina calor... Estic tot suat.

— Sí que en fa. Passa.

— No em notes més prim?

Guarde uns prudentíssims segons de silenci i amolle:

— Um... Sí?

— Clar que sí! He perdut quatre talles de pantaló... Tot per culpa de la mala puta de la meua dona. Per cert, t'han dit que et paren molt bé les camises blanques?

(...)

— Bé, tu diràs.

— Volia comentar-te una cosa. No sé si és important o no, però crec que has de saber-ho per si ho trauen al juí. Resulta que quan estava casat entrava a xats gais i bé, no entrava a lligar, entrava a burlar-me de la gent. Ja sé que no està bé burlar-se dels gais, però bé...

— No. No té més transcendència...

— Veus? Ara vés i dis-li-ho a la meua dona, que diu que vol separar-se perquè jo entrava a xats gais.

— A vore, no té més transcendència... jurídica.

— Què vols dir?

— Que no té rellevància legal. Ara bé, en la vida real... això és una altra història.

(...)

— Em quede més tranquil, la veritat. Moltes gràcies.

— De res, per a qualsevol cosa que tinga a vore amb el juí ja saps...

— Ai, si ja són les sis i mitja! Me'n vaig volant, que faig tard a la floristeria. Adéu, adéu!