Diumenge electoral

El millor per a rematar un cap de setmana ple de socialització extrema és gaudir d’una jornada electoral en companyia del Nóvio Ideal Formal (NIF) al sofà, tot i que els resultats de les urnes no siguen els millors que podíem esperar.

Així doncs, si divendres vaig assistir en companyia del Nóvio Ideal Formal (NIF) al concert d’Ellos i, en contra de la idea que portava entre cella i cella, em van agradar molt en directe i van fer un espectacle divertit i ple d’empatia, dissabte (oh, sorpresa!) vaig tornar a beure més del compte en el que havia de ser una relaxada festa de comiat d’una amiga que se’n va a Madrí perquè ha aprovat una oposició i que acabà, per a variar, de forma borrosa.

Com deia, però, el millor d’un diumenge és intentar passar la ressaca amb un nóvio al sofà, després d’haver practicat sexe, amb les dades dels escrutinis a la pantalla de la televisió, perquè així el fet que el Partit Popular haja recuperat Galícia i que el Parlament/trencaclosques basc ens done uns resultats tan estranys com el fet que Ezquer Batua i Eusko Alkartasuna es desplomen, que la perra de Rosa Díez col·loque un diputat a Vitòria o que un paio que porta per nom Patxi puga ser el pròxim lehendakari, no resulten tan inquietants.

Imatge de Juan Aldabaldetrecu, que a EPS d’ahir fotografiava Vesdasco. I això sí que és inquietant de veritat.