En unes poques hores aterraré a Madrí per passar un cap de setmana amb el NIF, tot i que l'ús que acabe de fer del verb aterrar és una manifestació clara d'eufemisme cínic, ja que hem optat per apropar-nos a la Villa y Corte en autobús (!) i no en un mitjà de transport digne.
La veritat, no és que Madrí siga una ciutat que m'interesse especialment: considere que és rància, buròcrata i una mica casposa, sense oblidar que fou la ciutat que acollí una de les principals fòbies que em torturen des de fa anys: la movida madrileña.
Tot i això, durant estos últims mesos Madrí s'ha convertit en un punt de referència pel que fa a caps de setmana plens d'inefabilitat, i entre els meus plans no només entra visitar les exposicions que El Prado dedica a Bacon i a l'escultura clàssica i apropar-me al CaixaForum d'Herzog i De Meuron, sinó submergir-me en el Madrí autèntic: mirar de reüll si algú de la Comunidad de Madrid m'espia pel carrer, visitar les tendes de Milano i de Forever Young (!) per si trobe les factures que Camps ha perdut, comprovar si queda algun alcalde del Nord de la regió que encara no haja presentat la seua dimissió en veure's implicat en algun cas de corrupció, indignar-me amb les tertúlies de Curry Valenzuela a Telemadrid, resoldre l'embolic que afecta Caja Madrid i, per descomptat, apropar-me a la manifestació a favor de la vida (sic) convocada el matí del diumenge per la caverna autèntica.
Tinc per davant, doncs, un cap de setmana totalment ibèric (en el pitjor sentit de la paraula) que coincidirà amb l'entrada en impremta de Busca qui t'ha pegat.
Imatge de l'obra d'Antonio López Madrid desde Torres Blancas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada