Esta vesprada tenia una cita amb un responsable de l’empresa que ha de muntar la RasoirCuisine de RasoirHouse: ha vingut a repassar les mides que tenia sobre plànols i a concretar els acabats i uns xicotets detalls.
He optat per combinar l’acer dels electrodomèstics dels acabats i el negre del banc de la cuina (allò que el castellà és l’encimera i que em resulta una paraula horrible) amb el color mostassa dels mobles i el blanc dels taulells.
Sembla que l’elecció que he fet dels materials i de la distribució de la cuina no és ni del gust de ma mare ni de l’arquiloca que em projectà la casa: la primera creu que no tinc prou armaris i la segona considera que la combinació de colors és la pitjor elecció que podria fer, però com resulta fàcil imaginar he decidit ignorar l’opinió de totes dues: la de ma mare amb respecte i la de l’arquiloca amb menyspreu.
L’únic consell que he acceptat és el del meu Nóvio Ideal Formal (NIF) que m’ha recomanat que la nova cuina combine amb la col·lecció de pots de Sergi Arola d’El País que m’estic fent i que em té completament captivat, ja que cada pot ve acompanyat d’una explicació surrealista i grandiloqüent.
Un exemple perfecte és el pot de l’arròs: Cocer arroz es como viajar, hacer cultura. Fíjate y mira qué diferente y cuánto puedes aprender de la preparación de un plato con arroz tailandés, de otro con arroz canadiense o de un italiano.
Sembla que Arola no resultà indemne després del seu pas per Esta cocina es un infierno...
2 comentaris:
fes-los cas, si més no a ta mare, que els armaris no són mai prous.
De moment els pots no ixen fallant, però jo me vaig fer el joc de cafè de Jesús del Pozo i què vols que te diga, que molt bonico blanquet i negret i m'anava de puta mare per guardar les tacetes del xino, però els plats no hi ha dos que siguen igual i paren ben lletjos apilats un damunt de l'altre, i més d'una volta vaig tindre que anar al quiosquet a dir-li a l'home que me canviara alguna peça perquè m'eixia tocà...
I Arola lo que siga, però bó està un rato
Publica un comentari a l'entrada