No hi ha res millor que un dia de guàrdia per tornar a la realitat després d’un cap de setmana de sol i de llit, de NIF i de carreres voreta mar amb Matt.
Este matí, quan encara no havia acabat amb unes declaracions que tenia a primera hora, m’han telefonat de la caserna de la Guàrdia Civil per informar-me que tenia un detingut al departament d’Investigació.
Era d’un cas sense massa importància, ja que es tractava d’un delicte de receptació (comprar alguna cosa que ha estat robada per un altre), però el més destacable era el client: un jove de raça gitana, fill d’una de les famílies més importants de la comarca.
Esta família controla el negoci legal de venda ambulant de roba als mercats de la zona i, oficialment, els membres de la família no estan implicats en cap altra mena de negoci (delictiu, s’entén per la cursiva) tot i que d’una forma més o menys perifèrica s’han vist esguitats per algun cas de tràfic de drogues i robatoris.
Juntament amb el meu client es trobaven els seus pares, que són pacients de mon pare des de fa molts anys i m’han reconegut en veure el meu nom quan els he ofert una targeta.
Així, sense voler, he acomplert el somni de qualsevol advocat penalista: esdevindre el defensor d’una família, en el sentit més criminal del mot.
Personalment, haguera preferit defensar els assumptes d’una famiglia italiana, veritable motiu pel qual he dedicat anys a estudiar italià, però donades les circumstàncies i el fet que l’Ndrangheta no es troba en el millor moment, puc donar-me més que per satisfet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada