Passar-se de rosca

La reforma del Codi Civil que va promoure en la passada legislatura el PSOE de ZP per estendre els drets civil i econòmics que deriven del matrimoni, entés com una figura jurídica, a les unions entre homosexuals em va semblar, com no podia ser d'una altra forma, un encert i una aposta decidida per acabar amb una discriminació terriblement injusta.

Així, tot i que personalment no optaria mai pel matrimoni, com advocat no puc negar els beneficis econòmics, fiscals i socials que esta figura civil implica en el nostre ordenament: permet optar per declaracions conjuntes a Hisenda, dóna dret a pensions i a ajudes econòmiques i atorga seguretat jurídica a moltes situacions quotidianes, com per exemple els permisos laborals i els consentiments mèdics.

Molt poc de temps després d'aquella reforma legal, la societat ha acceptat de bon grat l'aparició i normalització de nous models familiars alternatius al tradicional i ha posat en evidència que, en contra d'aquells auguris de la caverna, no s'ha aconseguit acabar amb (el seu model de) la família, sinó crear-ne de noves.

Però la notícia apareguda diumenge passat a El País, i després reproduïda per les televisions fins la nàusea, de l'embaràs d'un transsexual no ha fet una altra cosa que preguntar-me si la llibertat individual empara qualsevol conducta o si caldria posar límits a unes decisions que són contradictòries i que, com ocorre en este cas, es troben envoltades d'una pudor a bizarrisme més que evident.

Repassem els fets: un transsexual de 25 anys, malalt d'epilèpsia, inicia un tractament hormonal que no arriba a finalitzar per quedar-se embarassat de bessons amb la intenció de formar una família amb la seua parella, una dona de 41 anys, treballadora a l'ONCE i en baixa laboral per depressió.

Si este panorama ja resulta prou revelador per se, les imatges que les pantalles han vomitat sobre esta parella han deixat ben clar que ens trobem davant dos personatges borderline, amb incapacitats físiques i psíquiques evidents, que s'han embarcat en un embaràs de risc i que no saben ben bé on els porta este viatge tan temerari que han encetat, però que té parada obligatòria als platós de televisió.

Imatge d'El Mundo