Totes
les enquestes (absolutament totes) dibuixen un escenari complicat per
a Esquerra Unida al País Valencià en les pròximes eleccions de
maig.
Òbric
parèntesi. Si ja sé que eixes mateixes enquestes no auguren un gran
creixement de Compromís, però la principal diferència és que la
candidatura encapçalada per Mònica Oltra és la única que ja és
present a Les Corts i que no perd diputats. Tanque parèntesi.
Reòbric
parèntesi. Sí, també parlarem de Compromís i de com solen tractar-lo les enquestes. Tanque parèntesi.
Els
pronòstics més optimistes (i benèvols) diuen que EUPV perdrà vots
respecte a 2011, però que aconseguirà mantindre's a les Corts per
la mínima. La realitat, però, sembla que no serà tan magnànima,
perquè la formació de Blanco no serà aliena a la tònica general
que afecta IU a la resta de l'Estat: ja ho vam vore a les eleccions
andaluses i algunes enquestes també els deixen fora a Madrid, potser
el lloc on més s'ho han treballat perquè siga així.
IU
és el principal damnificat per la irrupció de Pablemos i el
creixement dels segons va lligat a la desaparició dels primers.
Davant
este panorama, sobretot al País Valencià, hi ha qui es lamenta per
la possibilitat que Blanco i companyia queden fora de les Corts
després d'una legislatura en la qual han treballat i han estat
darrere d'algunes denúncies molt importants de corrupció, però jo
no em trobe entre ells. No perquè no desitge el millor resultat per
a EU, que conste, sinó perquè ha estat la mateixa EU la que s'ha
fet l'harakiri i la que ha deixat Blanco abandonat a la seua sort.
D'una
part, els candidats locals d'EU (allà on encara mantenen algun
regidor) s'han llançat com a bojos a buscar qualsevol acord amb
qualsevol força disposada a fer de flotador i la principal
conseqüència és que han desfet la marca a nivell de país. Els
alcaldables d'EU s'han dedicat a buscar-se la pataqueta i han estat
els primers a desentendre's del futur de Blanco.
La
desintegració de la marca d'EU/IU ha estat tan exagerada que el
resultat és que, de moment, s'han quedat sense espais electorals a
RTVE perquè no arriben a presentar-se per al 50% de la població amb les mateixes sigles.
Davant
este panorama, Blanco no ha tingut un altre remei que acceptar un
pacte electoral amb la irrellevant ERPV i tornar a maquillar el nom
de la candidatura amb el grandiloqüent nom d'«Acord ciutadà»,
encara que l'acord ha estat entre partits, per si troben algun
despistat que els vote.
Esquerra
Unida es presenta a estes eleccions a la desesperada, i això es nota
i fa pudor. L'única possibilitat que tenen de no desaparéixer
passa, curiosament, per Pablemos: si els de Pablo Iglesias continuen
desunflant-se en les pròximes setmanes, potser encara tenen alguna
possibilitat.
.