Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paper. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paper. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de desembre del 2014

Episodio Piloto #07




En el mapa

De un tiempo a esta parte es inevitable sentir cierta vergüenza ajena propia cada vez que Valencia sale en la tele. Esta sensación, sin embargo, es relativamente reciente porque no hace tanto de aquella bufonada de Rita Barberá de “Por fin hemos puesto a Valencia en el mapa”.

Valencia, y el País Valenciano por extensión, se han convertido en una caricatura de lo que debería ser y para algunas cadenas, sobre todo para La Sexta, somos un chiste continuo. Esta semana, sin ir más lejos, Wyoming venía a decir que los valencianos no sabemos votar y el domingo Ana Pastor introducía entre risitas de marisabidilla a los periodistas Rodrigo Terrasa y Sergi Pitarch, que ilustraban a una reportera acerca de los sobrecostes de la mitad de la obra pública que se ha construido en el Cap i casal desde la entrada en la ciudad de Jaume I.

No sé si el grado de corrupción y de despilfarro en nuestro país es igual o mayor que el de otros sitios, pero los hechos son incontestables: aquí hemos pagado 15 millones de euros por unas maquetas, inaugurado aeropuertos peatonales y edificios millonarios que se caen a trozos, se han cargado a la administración los servicios de traductoras rumanas y hasta en la visita de un papa de Roma se ha robado dinero público.

La conclusión es obvia: sí, en Valencia hay mucha corrupción y los valencianos no sabemos votar, ya que en 2011 el PP revalidó la mayoría absoluta a pesar de llevar las listas electorales repletas de imputados. Y eso conviene recordarlo.

Podemos quejarnos de la imagen que la televisión da de los valencianos por culpa de quien nos ha malgobernado o podemos, sencillamente, empezar a cambiarlo por lo más fácil: enviándolos a la puta calle.



dimarts, 15 d’abril del 2014

On trobar BQTP-Tanque Parèntesi a les Illes i a Perpinyà?



Palma
Literanta, C/ de Can Fortuny, 4A
Llibres Mallorca, Sta, Eulàlia, 11
Quart creixent, C/ d'en Rubí, 5
Drac Màgic, Carrer Jeroni Antich, 1
Embat, Passatge Particular Joan XXIII, S/N
Llibres Colom, Bisbe Berenguer de Palou 11-A
Los oficios terrestres, Av. Joan Miró, 62
Agapea Mallorca, C/ del Marquès de Fontsanta, 6
Eivissa
Llibreria Hipèrbole, Bisbe Carrasco, 1
Ciutadella
Llibreria Pau, 9 de juliol, 23
Maó
Llibreria Fundació Moviente, Carrer de Hannover, 14
Perpinyà
Llibreria Catalana, Plaça Joan Payrà, 7

On trobar BQTP-Tanque Parèntesi al País Valencià?





Alzira
Hort dels Frares, C/ de l'Hort dels Frares, 6
Benicàssim
Llibreria l'Àmbit, C/ Mestre J. Segarra, 3B.
Castelló
Argot, C/ Sant Vicent, 16.
Babel, C/ Guitarrista Tàrrega, 20
Plácido, Av. Rei En Jaume, 70
Gandia
Llibreria Ambra, Avinguda d'Alacant, 12.
Ontinyent
SIJ 1993, C/ Músic Martínez Valls, 18
Sagunt
Puerto, C/ Camp de Morvedre, 151
València
3i4, C/ Sant Ferran, 12
Llibreria La Traca, C/ Enrique Navarro, 15.
Tirant lo Blanch, C/ Arts Gràfiques, 14
París-València, C/ Pelai, 7.
Soriano, C/ Xàtiva, 15
Viridiana, C/ Arts Gràfiques, 38
Vila-real
Llibreria Ausiàs, C/ Ausiàs March, 32
Xàtiva
La Costera, Av Gregorio Molina, 17.

divendres, 4 d’abril del 2014

BQTP. Tanque parèntesi a Barcelona


Dimarts que ve presentem "BQTP. Tanque parèntesi" a la llibreria La Impossible, de Barcelona.

Esteu tots convidats!



dilluns, 24 de març del 2014

BQTP. Tanque parèntesi.


La segona part de Busca qui t'ha pegat ja té títol i portada, obra i gràcia d'Oriol Malet.


dijous, 28 de juny del 2012

Alta Fidelitat


Entrevista a propòsit de Busca qui t'ha pegat al programa Alta Fidelitat de Ràdio 9. CLIC!

dissabte, 4 de setembre del 2010

L'informatiu pregunta i Rasoir respon

Rasoir Electric: "Este és un país de penjats i la majoria tenen un bloc"

En esta nova temporada de l'Informatiu tractarem d'obrir una finestra a la blogosfera valenciana, i ho farem amb la nova secció de 'Blocs amics' i presentant-vos setmanalment els responsables dels blocs més destacats. Com no podia ser menys, per a la primera cita, havíem de tindre tota una personalitat, i qui més indicat que l'irreverent protagonista de Busca qui t'ha pegat per a obrir boca? Senyores i senyors, amb tots vostés, Mr. Rasoir Electric.


P: És Busca qui t'ha pegat un blog personal, literari? Quant hi ha de real i de fictici a les històries que narra el seu protagonista?
R:
Busca qui t'ha pegat és un abocador incontrolat. Qualsevol altra temptativa per definir-lo seria una temeritat per part meua. I pel que fa a la hipotètica versemblança de les històries que conté, què vols què et diga, preferisc que siga el lector qui determine què és real i què és mentida, tot i que els meus advocats i assessors, que són pocs i covards, em recomanen que diga que sempre que escric ho faig sota els efectes de les drogues.

P: Com se’t va ocórrer obrir esta finestra a Internet?
R: Esta història va començar en un prehistòric Fotolog i només ho vaig fer perquè un xic que m'agradava en tenia un. Poc de temps després, la cosa se me’n va anar de les mans. I ací estem ara.

P: I quin penses que és el major atractiu del bloc? Potser és que els lectors som molt curiosos i tu satisfàs els nostres instints?
R:
Tractar el sexe de forma descarada atrau part del públic, això és tan cert com obvi. Fer conya política (sobretot de la valenciana, que cada dia és més terrible) i opinar gratuïtament sobre l'actualitat te n'aporta d'un altre tipus. Ser incongruent i erràtic, en definitiva, és el principal interés de Busca qui t'ha pegat.

P: Els teus textos són pel general, excepte quan el protagonista patix un desengany o algun succés semblant, molt àcids i divertits. Però, alhora, solen ser prou provocadors. Algun text t'ha donat problemes?
R:
En realitat no. La meua vida diària no es veu afectada per allò que amolle al bloc, perquè em resulta fàcil distingir entre la persona i el personatge, tot i que més d'una vegada m'han presentat com a 'Rasoir' i no com a 'Martí'. I això és terrible.

P: I els has tingut amb els secundaris? Per la vida del protagonista desfilen personatges que de tant en tant cobren importància. Si són reals, saben que parles d'ells?
R:
He hagut de pagar moltes copes als amics per haver contat més del que calia. I, també, algunes parelles s'han pres malament que la seua relació haja estat escrita per capítols. Això et pot donar una idea sobre el que comentàvem al principi, sobre la versemblança de part dels textos. Amb el temps he aprés què puc contar i què és millor que em guarde.

P: La teua família coneix el bloc? Com ho duen?
R:
Vinc d'una família amb un considerable patrimoni i no vull ser desheretat. M’imagine que això contesta la teua pregunta.

P: El ressò que va tindre Busca qui t'ha pegat va provocar que acabara publicat en format llibre. Com va succeir açò?
R:
Va succeir perquè sempre hi ha algú més temerari del que pugues imaginar. En este cas, la proposta vingué per part d'Ester Andorrà, de LaBreu Edicions, una nit força etílica a la plaça Reial de Barcelona, i em pense que després no va saber com fer-se’n enrere. Ha estat una experiència satisfactòria.

P: Es diu que els blocs van tindre un moment d'eclosió, però amb l'arribada de les xarxes socials, la seua transcendència està minvant. Creus que és així?
R:
Crec que és justament al contrari: les xarxes socials han disparat els usuaris d'Internet i, per tant, els potencials lectors. És molt més fàcil arribar a la gent.

P: I creus que arribarà el dia que Rasoir deixe el seu bloc per Twitter?
R:
Ni pensar-ho.

P: Moment àlgid o no, els blocaires valencians mai han tingut un ressò molt gran a l'escena estatal? Per què creus que és això?
R:
No en tinc ni idea. Potser els valencians ens hem acostumat a ser referents en unes altres coses. Pel que respecta al meu cas, el fet d'haver optat pel valencià et circumscriu a un àmbit més menut. I em va bé així.

P: Per acabar, tractarem de canviar-ho. Podies recomanar-nos dos o tres blocs de la terra que siguen del teu gust?
R:
Em fa gràcia trobar de tant en tant blocs valencians (i en valencià) que es dediquen a fílies tan perverses com ara l'anellament d'ocells o les miniatures de cotxes de carreres. No tenen res a vore amb allò que m'agrada ni amb allò que m'inquieta, però em confirmen que este és un país de penjats. I que la majoria tenen un bloc.





dilluns, 14 de juny del 2010

Capdesetmana (tot seguit)

El cap de setmana començà amb retard, perquè divendres eixia dels jutjats passades les quatre de la vesprada per culpa d'un jutge que sí, que serà molt bo, molt equànime i molt respectuós, però exageradament lent, de forma que un judici que havia de començar a la una ho feia dos hores i mitja més tard.

A poqueta nit m'esperava la (re)presentació de Busca qui t'ha pegat a la Biblioteca Suecana, en companyia d'amics i lectors i potser fou la vegada que més tranquil i relaxat m'hi he trobat.

No sé si serà perquè fou l'acte més íntim (eufemisme per dir que n'érem menys que en els actes anteriors), per la cervesa que em vaig fotre amb l'estómac buit abans de començar la presentació o perquè m'he acostumat a escoltar en veu alta les misèries vitals que apareixen al llibre.

O potser una lleugera combinació de tots tres factors, perquè la tria dels capítols que es van llegir no fou, des del meu punt de vista, la més adequada per evitar que el públic em mirara amb una mica de pena. Així, després d'escoltar en veu alta Coca al despatx i Follar amb heteros, entre altres capítols, i davant la impossibilitat de fugir, vaig abaixar al cap i vaig pregar perquè un terratrèmol o un meteorit acabaren amb el suplici.

El públic assistent, però, tenia intenció de furgar en la ferida i, entre altres, vaig haver de respondre a preguntes com ara “No trobes que això que fas és molt perillós?” i també “Era precís contar tot allò que contes al llibre?”.

En acabar la presentació vaig sopar en (molt bona) companyia d'un grupet d'escriptors i polítics suecans i entre plat i plat vaig decidir que la única diferència entre un polític i un escriptor és que el primer porta sabates més cares. Això és així perquè, òbviament, els càrrecs públics estan millor pagats que els artistes.

La nit no s'allargà en excés, perquè dissabte estava convidat a la boda d'uns amics, la segona de les quatre que enguany em tocarà empassar-me. Entre la primera i la segona només vaig trobar una diferència: a la d'este cap de setmana sí que em feia goig assistir-hi.

Per la resta tot igual: vaig acabar el diumenge de matí, fugint dels rajos del sol com un vampir, als antros més decadents i estupefaents de la ciutat.

Imatge de Complejo


divendres, 11 de juny del 2010

'Busca qui t'ha pegat' a Sueca

Esta vesprada LaBreu Edicions tornarà a presentar el llibre Busca qui t’ha pegat a la Casa de Joan Fuster, a Sueca.

Durant l’acte es farà una lectura d’alguns dels capítols del llibre així com un balanç de l’acollida del mateix durant els seus primers mesos de vida a les prestatgeries de les llibreries. Amb intervencions per part de l’autor i l’editora, Ester Andorrà.

La presentació tindrà lloc a partir de les 20 h a la Casa Fuster, ubicada al Carrer de Sant Josep, 8 de Sueca.

Les 150 planes del llibre són una tria de textos publicats a un blog de les aventures i desaventures d’un valencià advocat, gai i tirant a tremendot. A Busca qui t’ha pegat, coneixerem les intimitats de l’autor, de l’advocacia en la rutina laboral, les contradiccions de la valencianitat, els dilemes de la joventut més (post)moderna, el sexe i l’amor pansexuals, i la nocturnitat més trellada.

Més enllà de l’autobiografisme o de la rutina quotidiana del diari o del diletantisme del dietari saberut, el blog des d’on ens parla el personatge anomenat Martí R. Electrique (R de Rasoir) esdevé un esclat descarat de vitalisme des del qual ens arriba el comentari de tot allò que malgrat que als ulls de molts puga semblar ofensiu o estrany o extraordinari, la descarada ironia del narrador ens ho fa veure des d’una veritat que defuig la doble moral i s’escapa, aterrit però divertit, del que és políticament correcte.





dilluns, 7 de juny del 2010

BQTP al CCCB


Un exemplar molt espavilat del Busca qui t'ha pegat s'ha colat a l'exposició 'Barcelona-València-Palma' organitzada pel CCCB.








divendres, 23 d’abril del 2010

Recordant Sant Jordi

Ara fa un any em trobava de camí a Barcelona per celebrar Sant Jordi a la parada que l'editorial (ir)responsable de la publicació de Busca qui t'ha pegat munta tots els anys al passeig de Gràcia. Recorde que estava nerviós i que no podia deixar de preguntar-me si sabia ben bé què cony estava fent, perquè una cosa és escriure els deliris i traumes personals a un bloc i una altra de ben diferent vore'ls negre sobre blanc amb una coberta acolorida i en venda al públic.

Durant tot el procés de publicació de Busca qui t'ha pegat no em podia treure del cap si estava fent el que més em convenia i si pagava la pena exposar d'una forma tan exhibicionista allò que havia començat com un diari secret i totalment públic al mateix temps.

Este dubte el vaig tindre al cap no només durant la meua estrena a la parada de LaBreu per Sant Jordi, sinó també durant la presentació de l'invent que tingué lloc, primer, a Barcelona i, mesos després, a València, en tots dos casos envoltats d'amics.

Un any després, i donat que no sóc una persona amb tendència a la reflexió assossegada sinó que em deixe portar per una sensata i pragmàtica política de fets consumats, no estic en condicions d'obtindre massa conseqüències, tret d'una que em sembla fonamental: sí que ha pagat la pena.

Enguany, per culpa de la feina (en concret, per un cas originat durant una baralla produïda a un casal faller i que acabà amb dos membres de la junta directiva a l'hospital) no em podré deixar caure per eixa ciutat que tantes alegries (i matins de ressaca) m'ha regalat graciosament, però al passeig de Gràcia, 15 podreu trobar els editors de Busca qui t'ha pegat, de forma que si algú tenia la necessitat imperiosa i irrefrenable d'agredir-me o insultar-me, ho podrà fer directament amb ells. I també podrà fer-se amb un exemplar del llibre, per descomptat.

Ara sí, feliç Sant Jordi!




dilluns, 7 de desembre del 2009

El regal perfecte

En poques setmanes arribarà el Nadal i molts us trobareu, com cada vegada que desembre mostra el nas, davant una situació que se repeteix any rere any: els regals de compromís.

És el cas, per exemple, d'aquells que encara fan allò de l'amic invisible, aquells que enguany heu encetat una relació de parella promoguda pel Voluntariat pel valencià, aquells que voleu avisar la família que sou gais, aquells que heu estrenat una relació recent sense cap mena de futur o els càrrecs públics que encara no heu triat el regal protocol·lari per a estes maleïdes festes que ja tenim al damunt.

L'ànim d'este espai, a més de servir com un lloc on fer teràpia destructiva, té certa intenció de servei públic, i per això per a totes estes situacions us proposem el regal ideal: el llibre de Busca qui t'ha pegat.

Per a aquells que participeu en l'amic invisible, aconseguireu que l'any que ve no es torne a celebrar este joc i us guanyareu l'enemistat eterna dels amics; per a la vostra parella lingüística del Voluntariat suposarà un colp difícil de pair i segur que abandonen la idea d'aprendre valencià; per a aquells que no han eixit de l'armari aconseguiran que la família els interne a un manicomi i es passaran el dia medicats; per a aquells que es veuen immersos en una relació sense futur, amb el llibre hi posaran punt final; i per als càrrecs públics que opten per fer de Busca qui t'ha pegat un regal de protocol nadalenc, es trobaran abans de Reis amb una moció de censura.

És el regal perfecte o no?

* * *

A València el podeu trobar a la llibreria 3i4, a les comarques alacantines a este llistat i a Catalunya ho teniu més fàcil perquè hi ha dos llistats on trobar-lo: el primer i el segon. També el podeu encomanar a l'editorial o a buscaquithapegat@gmail.com




dilluns, 26 d’octubre del 2009

Ressaca dels 30

Encara tinc son i em costa concentrar-me. La ressaca del cap de setmana s'allargarà, em fa la impressió, fins ben entrada la setmana, però sense cap mena de dubte ha pagat la pena.

Dissabte vaig fer coincidir la presentació de Busca qui t'ha pegat a València amb la celebració del meu aniversari: 30 anys, ni més ni menys.

Pel que fa a la presentació, no puc fer una altra cosa que agrair la presència de tots aquells que us vau deixar caure pel Centre Octubre i, en especial, a aquells que van llegir algun dels textos que recull el llibre i que em van acompanyar/suportar durant l'acte.

He de reconéixer que tot i que m'agrada practicar l'exhibicionisme, m'agrada fer-ho sempre des de la tranquil·litat i l'anonimat que atorga la distància i la pantalla de l'ordinador i que esta mena d'actes socials em superen en alguns moments.

Òbric parèntesi. En un moment donat vaig arribar a pensar que si tornava a somriure corria el risc de clavillar-me la cara. Tanque parèntesi.

Com deia, però, el sentiment que més vaig experimentar durant la presentació i les hores posteriors fou el d'agraïment a tots aquells que d'una forma o d'una l'altra em vau recolzar i acompanyar.

Un vegada finalitzat l'acte, el desenvolupament de la nit em portà a festejar-la envoltat d'amics i d'estupefaents, de veïnes que ens llançaven gerres d'amoníac i de policies motoritzats i especialitzats a dissoldre masses de gent que fan soroll durant la matinada de nits d'octubre que semblen estiuenques.

En obrir l'ull el diumenge a migdia, però, em vaig topar amb el meu noviet, que dormia plàcidament a pocs centímetres de distància i, després de despertar-lo de la millor forma possible, em va fer el segon regal del dia: el primer sempre seran els amics.



dijous, 22 d’octubre del 2009

BQTP a València: concretem

Després de canvis, recanvis i requetecanvis d'emplaçaments i d'horaris per a la presentació de Busca qui t'ha pegat a València (els motius no poden ser publicats, almenys de moment, però sí seran convenientment explicats a aquells que els interessen), com ja sabeu, es farà amb un doble acte el mateix dissabte 24 d'octubre.

A les 18.00 hores (tot i que jo ja rondaré una hora abans per allà) tindrà lloc a la sala Àtic del Centre Octubre (Sant Ferran, 12) una presentació del llibre a càrrec dels editors i la lectura per part d'amics/lectors d'aquells textos que menys els disgusten o que més ràbia els facen.

El mateix dia, però a partir de les 23.00 hores ens retrobarem al local 47 (Quart, 47), del grup Groovelives, per festejar la nit i encetar-la amb cava i bona música.

I, en acabant, que sea lo que Rita quiera.


dimecres, 30 de setembre del 2009

De promoció: BQTP a València


Al blog Busca qui t'ha pegat m'he dedicat a recuperar a poc a poc els textos que vaig escriure a l'antiga pàgina de fotolog.com durant els anys 2005, 2006 i 2007, abans que algú em denunciara per haver violat totes les condicions d'ús de la pàgina i els administradors em tancaren la paredeta una parell de vegades.
Esta mena de backup-remember ha tingut lloc al mateix temps que actualitzava Busca qui t'ha pegat (al dia) i ja he començat el rescat de l'any 2008 per donar-li continuïtat.
Una selecció de les vora 300 entrades que conté el blog són les que recull el llibre Busca qui t'ha pegat, un projecte temerari de l'editorial LaBreu i el periple del qual em portà a Barcelona per Sant Jordi i, després, una altra vegada en juny per presentar el llibre en societat a la llibreria Antinous.
Fa mesos que Busca qui t'ha pegat arribà a terres valencianes (i també alacantines) però serà en poques setmanes quan es presentarà en públic al Cap i Casal valencià: en estos moments, i si no hi ha canvi d'última hora, l'acte tindrà lloc el proper dissabte 24 d'octubre a la llibreria 3i4, al Centre Octubre.
Durant la presentació barcelonina, un grup de lectors/amics van llegir una selecció dels textos que més més ràbia els va fer i el resultat fou distés i divertit (i el més important és que no em vaig vore obligat a participar-hi), de forma que el més segur és que este siga el mètode que seguirem durant la presentació valenciana.
Així, doncs, se busquen còmplices i cooperadors necessaris per a la presentació/perpetració de Busca qui t'ha pegat a València.


dimarts, 23 de juny del 2009

Dilluns inèdit

El dilluns sol ser el pitjor dia de la setmana perquè acostume a arrossegar la ressaca del cap de setmana, i a l'estat de malestar general cal sumar el fet que les hores de feina passen lentament i els minuts duren el mateix que les hores, de forma que no aconseguisc arrancar i em passe tot el dia al ralentí.

Este dilluns, en canvi, em sentia perfectament descansat i carregat d'energia perquè el cap de setmana l'he passat a la platja, sense alcohol ni drogues -o almenys cap quantitat que siga destacable-, llegint, passejant amb Matt i prenent el sol. Ha estat, doncs, un cap de setmana de desintoxicació exprés.

De fet, la única seqüela incòmoda que em queda del cap de setmana són algunes cremades de segon grau per haver abusat del sol, però finalment he aprés la lliçó: posar-se dos vegades crema de protecció solar del número deu no és el mateix que posar-se una vegada protecció del vint. De veritat que no ho és.

Este dilluns, per si fóra poc, només he tingut bones notícies: no tenia massa feina, Busca qui t'ha pegat ha arribat finalment a València (el podeu trobar, almenys, a la llibreria 3i4, al centre Octubre), han fet promoció del llibre al Cabaret Elèctric d'iCat fm i la declaració de la renda m'ha eixit a tornar, de forma que l'Estat m'haurà de reemborsar un bon grapat d'euros que invertiré immediatament en coses que no necessite.

Així, al llarg del dia he estat de tan bon humor que no m'ha importat que encara no hagen començat les rebaixes, ni el fet d'haver tractat amb un paio d'una immobiliària que no feia més que dir-me 'nano' i que ha assegurat que fins que Zapatero no desaparega del mapa no acabarà la crisi que personatges com ell han promogut i accelerat, ni que a la ràdio m'hagen comparat amb un personatge de Queer as Folk (!) o amb la mateixa Bridget Jones (!!).

Res d'això m'ha importat, com deia, perquè tot i ser dilluns em sentia pletòric i de bon humor i per un moment, només per un moment, he pensat en la conveniència de deixar enrere la mala vida i a centrar-me en els avantatges evidents de portar una vida allunyada de la perdició i del consum de tòxics, però ràpidament he descartat la idea.

I és que tant d'optimisme em posa malalt.


dimarts, 9 de juny del 2009

Dijous barceloní


Després d'haver analitzat (d'aquella manera) els resultats de les eleccions europees -ereccions europees en el cas italià- i d'haver agraït l'assistència i el suport rebuts (d'aquella manera també) durant la presentació de Busca qui t'ha pegat, estic en condicions d'explicar tot el que va donar de si un llarg cap de setmana.
I començarem, perquè toca fer-ho així, per la presentació del llibre, que va constar de dues parts: la primera tingué lloc a la llibreria Antinous i després d'una introducció per part dels editors, el públic va llegir uns quants textos per il·lustrar aquells que encara no coneixien el llibre.
La segona part, a l'inefable Cangrejo fou molt més lleugera i també es van llegir un parell de textos, un dels quals motivà que una assistent increpara l'autor al crit de misogin!
En cap de les dues parts vaig intervindre, tot i que sóc conscient que qualsevol que publica un llibre té l'obligació moral d'explicar allò que ha perpetrat, però és que quan vaig escoltar, per primera vegada, els meus textos en veu alta em vaig sentir estrany i és fàcil entendre el motiu: quan vaig començar a escriure esta mena de dietari, ja fa anys, no tenia -ni de lluny- cap pretensió editorial, per la qual cosa puc assegurar que Busca qui t'ha pegat és un llibre sense pretensions. Ni literàries ni de cap altre tipus. I per un moment vaig tindre la sensació que la cosa se me n'havia anat de les mans, una sensació que hui ja no tinc, però que en aquell moment és va fer molt patent.
Podia haver fet una intervenció per agrair l'assistència, per explicar el valor terapèutic d'un blog o per queixar-me de com la pèrdua de l'anonimat pot condicionar els textos futurs, però vaig preferir callar, posar-me roig en alguns moments i, també, penedir-me d'haver escrit alguns textos, fins l'extrem que quan un dels editors -mig en broma o no- va anunciar que l'editorial no es feia responsable ni tampoc compartia les opinions que l'autor havia vessat al llibre vaig estar a punt de saltar per dir que l'autor tampoc ho feia.
La fi de la presentació tingué lloc en el mateix moment en què -copa de cava en mà- entrava al vehicle d'un -camell- desconegut per provar a fer de la nit una experiència encara més estupefaent.
I tant que ho vaig aconseguir, ja que vaig necessitar que els meus acompanyants em refrescaren la memòria al matí següent sobre determinats moments de la nit que no recordava, com ara que havíem estat a un pub de lesbianes o que havíem presenciat una baralla al mig del carrer, en la qual mentre un paio rebia cops de puny estés al terra un altre provava a defensar-se dels seus agressors amb una crossa ortopèdica.
Coses, en definitiva, que passen a Barcelona.


Fotos d'EA

dilluns, 8 de juny del 2009

Ressaca de Barcelona


Del cap de setmana que he passat a Barcelona em quede amb la presentació del llibre el dijous a la nit, que donà per moments inefables i etílics amb abundància i escreix, com ara quan una amiga i jo discutíem sobre qui hauria de tirar-se un atractiu californià que ens vam trobar al carrer o quan vam adquirir droga a un camell que portava al cotxe els temaris de l'oposició que estava preparant perquè 'no es pot viure tota la vida d'açò'.
El sentiment general que he provat al llarg del cap de setmana és el de gratitud, una cosa que no faig massa sovint: gratitud envers tots aquells que d'una forma o d'una altra han col·laborat en Busca qui t'ha pegat, bé siga en el procés editorial, prologant-lo, llegint-lo o, senzillament, interessant-se pel resultat final.
A tots, de veritat, moltes, moltes gràcies.


dimecres, 3 de juny del 2009

Europa (i III): Ja està prou bé!

La gran majoria dels mitjans de comunicació coincideixen a qualificar esta campanya electoral com una de les més brutes que es recorda i per fer-ho utilitzen un to censurador i acusen els grans partits de no haver parlat suficientment d'Europa i d'haver-se dedicat només a qüestions internes.

La meua opinió al respecte és esta: que els follen.

Sí, que els follen. I que els follen perquè ha fet falta una campanya electoral europea fer saber que el President del Govern realitza viatges de partit amb avions militars pagats per tots o que l'ecs Aznar té cinquanta escortes pagats també amb càrrec als pressupostos generals.

Estes dues informacions -realment intranscendents- posen de manifest dues coses que ja sabíem: que Aznar té molts enemics i que un dels principals problemes de l'Executiu de ZP és la comunicació.

Independentment d'això, esta primera setmana de juny he tingut coses molt més importants de les quals preocupar-me que no pas d'una campanya que més que bruta ha resultat ser discreta: ja estic instal·lat a RasoirHouse i demà es presenta Busca qui t'ha pegat a Barcelona.

Tot i això, estic en condicions de fer un pronòstic electoral i d'aventurar les reaccions dels diferents partits per al diumenge: el Partit Popular guanyarà les eleccions -per poc, però les guanyarà- i aprofitarà per dir que les urnes han absolt Camps i laa resta d'implicats, imputats, acusats i condemants i que comença la fi del somni de ZP.

El PSOE, doncs, perdrà les eleccions -per poc, però les perdrà- i dirà que la culpa és de la crisi i no farà cap tipus d'autocrítica. Izquierda Unida baixarà en vots i en percentatge i els seus responsables acusaran el sistema bipartidista i diran que no hi ha motius per preocupar-se perquè no es pot caure més baix.

El nacionalisme conservador no experimentarà cap canvi substancial, motiu que serà més que suficient per deixar-se portar per l'eufòria. El nacionalisme més esquerrà obtindrà uns resultats discrets però bastarà perquè ERC assegure que es tracta d'una passa importantíssima cap a la independència de no sabem ben bé què.

Finalment, UpyD entrarà al Parlament Europeu amb un diputat (i qui sap si superarà IU en vots!) i dirà que a poc a poc es consolida un projecte alternatiu als grans partits i Rosa Díez farà una compareixença pública amb un pentinat encara més inefable que els que sol portar. 
 
Malauradament, de tots els partits polítics els únics que tindran raó seran els refillsdeputes d'UPyD.


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails