Amén *



Des que la setmana passada la Mesa del Congrés aprovara retre un homenatge a la monja en qüestió amb la col·locació d’una placa commemorativa no he deixat de flipar: tot plegat, sembla una broma de mal gust o un episodi esperpèntic protagonitzat per PP Bono.

Els que practiquem l’ateisme més recalcitrant estem d’enhorabona: estes últimes setmanes han tingut un gran ressò mediàtic algunes iniciatives particulars relacionades amb l’exhibició pública de símbols religiosos.

En unes circumstàncies normals resultaria escandalós que estos grups, embravits per l'Església catòlica i autoconsiderats 'defensors de la vida', eixiren a ocupar els carrers per protestar contra un dret si no fóra perquè estem massa acostumats, ja que els ultraortodoxos i talibans repetiran el mateix patró que ja seguiren en les mobilitzacions contra el matrimoni homosexual: eixir al carrer per protestar contra el dret dels altres a fer allò que consideren convenient amb la seua pròpia vida.

Encara que puga semblar-ho, no estic de conya, així que reproduiré les paraules textuals de l'arquebisbe de Granada per evitar que algú puga pensar que és un malentés causat per una traducció incorrecta: 'matar a un niño indefenso, y que lo haga su propia madre, da a los varones la licencia absoluta, sin límites, de abusar del cuerpo de la mujer'

Hem arribat a un punt, doncs, en el qual no només hem de patir i pagar la visita d'un vell retrògrad que llança un missatge ranci i ple d'odi, sinó que ara hem de suportar que l'església catòlica agafe el paper de suposada víctima de la Història i que els seus portaveus ens diguen que les nostres crítiques a la seua visita/cavalcada/festival d'estiu ofenen tota la cristiandat.
Vull dir, és lògic que l'home cultive un sentiment espiritual (o supersticiós) per justificar allò que no entén i per provar a trobar respostes satisfactòries a coses que no en tenen, però dedicar-se en massa a intentar tocar un tros de fusta perquè se suposa que representa la mare de déu es pot qualificar de moltes formes, però jo no trobe el component religiós per cap lloc.

- Pues jo crec que la gent que creu en déu és intel·lectualment inferior a la gent que només creiem en la raó, en The Wire i en el prêt-à-porter.

De la mateixa forma, sorprén que hi haja més gent que creu en l'astrologia (això inclou l'horòscop de la Cuore) que en l'existència dels àngels i que el nombre de persones que afirma creure que existeix el cel siga més alt que els que creuen en l'existència de l'infern, la qual cosa posa en evidència que els catòlics no són tan idiotes com es podria pensar.

No seré jo qui defense el dret de ningú a portar qualsevol element d'identitat religiosa a cap àmbit de la seua vida, ja que he arribat a un punt de materialisme i utilitarisme vital que em resulta impossible trobar cap rastre d'espiritualitat a la meua persona.

Este portal condensa a la perfecció l'espanyolisme més populista i un cristianisme agressiu gairebé medieval, el qual es resumeix a la perfecció en una de les campanyes més populars encetades des que van començar a saltar els casos massius de pederàstia a l'Església catòlica i que demana sense cap tipus de vergonya: La Iglesia Católica sufre una campaña desatada e insidiosa para laminar la liberadora influencia de su mensaje en el mundo. La persecución te incumbe, tanto si eres o no creyente.

De tots els elements que envolten els casos de pederàstia que assetgen l'Església catòlica hi ha un que resulta, sense cap mena de dubte, el més greu: la doble moral d'aquells que es permeten condemnar al foc etern aquells que no ens empassem allò que ens diuen i alhora deixen caure la mà per sota dels llençols del llit d'un xiquet.

Els plantejaments religiosos necessiten de la ignorància per estendre's i de la por per arrelar, per la qual cosa la ciència, el progrés i, sobretot, la llibertat i la individualitat humana són els únics que poden lliurar una societat de la llosa que suposa la religió.

Compartisc el punt de vista d'Eco, ja que a mi em resulta completament indiferent, per exemple, que el Vaticà considere un dogma de fe inqüestionable que un colom prenyà una verge i que el resultat d'este experiment -que hauria de ser objecte d'un profund estudi bioètic- siga el fill d'un déu, però és que el problema no és la doctrina de l'Església, la qual només és d'aplicació o exigència als seus fidels, sinó el caràcter expansiu d'esta institució tan integrista.

L’efeminat Martínez Camino presentava este matí a la Villa y Corte la imatge gràfica d’una campanya a favor de la vida (sic) pocs dies després de l’anunci per part del Govern d’una llei de terminis per regular l’avortament. 

Igualment, pot indignar que l'Església catòlica arreplegue cada mes eixa quantitat obscena de diners en una situació de crisi que frega la recessió econòmica, però novament hem d'estar a la lletra menuda: fou la Llei 42/2006 de Pressupostos Generals per a l'any 2007 la que establí per primera vegada que el Govern entregaria a l'Església el 0,7% de la quota íntegra de l'IRPF d'aquells contribuents que així ho desitjaren (la famosa creueta dels catòlics) a costa, això sí, dels pressupostos de tots els ciutadans i que suposà que ja en 2007 els escarabats de negre s'emportaren 12.501.051,76 euros mensuals.

Em pensava que si alguna cosa positiva havia de tindre la tornada de la dreta al Govern de la Confederació Ibèrica de Nacions i a la Generalitat de Catalunya era que la jerarquia de l'Església catòlica, tan hiperactiva durant els últims anys, deixaria el carrer (i les televisions) i tornaria a les coves, però no: resulta que sóc més ingenu del que imaginava.

Seria molt ingenu que algú encara s'indignara perquè un bisbe condemnara l'avortament o vinculara l'homosexualitat i la prostitució afirmant que els xiquets que se senten atrets per persones del seu mateix sexe "de vegades per comprovar-ho es corrompen i es prostitueixen o van a clubs d'homes nocturns" o que acabe condemnant a l'infern les unes i els altres.
 





LinkWithin

Related Posts with Thumbnails