Amor de mare

Són les 20.30 hores. Sona el telèfon i veig el nom d'una clienta molt pesada a la pantalla del mòbil. Renegue, despenge i compte fins a tres abans de contestar:

— Qui és?

Òbric parèntesi. Generalment no sóc tan dramàtic. Tanque parèntesi.

— Soy yo, y ya no puedo más. Ya estoy harta. Har-ta.

Durant un segon baralle la possibilitat de penjar el telèfon. O de destruir-lo.

— ¿Estás ahí?

— Sí, dime. ¿Qué ha pasado ahora?

— Pues lo de siempre, que este hombre pasa de todo y sigue sin pasarme la pensión del niño.

— Toda la pensión —corregisc.

— ¿Cómo?

— Que no te pasa toda la pensión que debería pasarte, pero una parte sí.

— Bueno, pues eso.

— Mira, mi trabajo está hecho. Ahora es cosa del juzgado, que va lento...

— Ya, pero es que yo tengo muchos problemas, porque, por ejemplo, mi hijo no bebe leche; bebe Puleva. Y cada brick me cuesta uno-cuarenta-y-nueve.

— ¿Qué?

— Y no toma petitsuisse de Mercadona, él los quiere de marca. Mi hijo tiene cinco años y, claro, ya pide cosas. Y sí, a lo mejor es culpa mía porque como es hijo único se lo consiento todo.

— ¿Qué?

— Mira, he pensado una cosa: ¿tú me puedes pedir una audiencia o algo (sic) con el juez para que yo le explique mi situación?

— Sí, claro... Quiero decir: no. Los jueces no reciben en audiencia así como así.

I és una llàstima, perquè m'agradaria vore la cara del jutge en escoltar el problema del petitsuisse.

Monstre

Als procediments sobre custòdia de menors, quan els pares no són capaços de posar-se d'acord en quin règim establir, els jutjats tiren mà de pèrits, generalment psicòlegs clínics, perquè ens donen el seu parer.

Ahir em van notificar l'informe d'un cas de custòdia compartida instat per l'ecs! d'una clienta i l'apartat relatiu a l'avaluació del xiquet no podia començar millor:

Al pedirle al menor que haga un dibujo de la familia, en primer lugar dibuja un gran semicírculo con dos grandes círculos en su interior a modo de ojos , y una especie de cola en la parte izquierda que luego colorea. El menor nos dice que es un monstruo.

Només espere no riure tant al judici com ho faig fer ahir al despatx.

La renúncia del papa en 9 tuits

#1 Ha dimitit el papa abans que Ana Mato. #Españistán

#2 El papa anuncia su retirada, disuelve la iglesia católica y entrega la sotana. #podríapasar

#3 Algú ha proposat llistes obertes i primàries per a triar el nou papa? #porrapapa

#4 Un papa d'UPyD. #porrapapa

#5 Mula y buey 1 – Papa 0

#6 Rubalcaba se apunta el tanto de la dimisión del papa. #podríapasar

#7 Segon miracle del dia: Sepúlveda despatxat de la seu del PP.

#8 Ratzinger siempre saludaba.

#9 Si s'haguera mort tampoc haguera passat res.

Confeti

És cert que al País Valencià tenim precedents per a quasi qualsevol cas de corrupció que es puga destapar a la Confederació Ibèrica de Nacions, però la informació publicada sobre Ana Mato i el seu marit supera, de moment, el nivell d'esperpent del que fins ara hem vist per ací.

També és cert que, tot i la declaració de no culpabilitat del judici de Camps, hem pogut escoltar que El Bigotes es deixava caure carregat de regals per casa de l'ecs!Molt ecs!Honorable el dia de Nadal transvestit de Pare Noel o com Ric Costa li encarregava “100 gramos de caviar” i hem vist, també, com des d'Emarsa es contractaven els serveis de prostitutes romaneses, però, de moment, encara que no hem tingut constància que la trama Gürtel pagara el confeti i els globus de les festes d'aniversari o les comunions dels xiquets d'uns càrrecs públics. O el bitllet d'anada i tornada a Quito de l'empleada domèstica equatoriana d'algun conseller valencià.

A això, de moment, encara no hem arribat.

Però, les tones de confeti i de globus que els principals imputats de Gürtel pagaven per a les festes i saraus del matrimoni Sepúlveda-Mato no ens han d'impedir veure el bosc que tenim a casa. I per bosc cal entendre els casos de corrupció que assetgen el PP valencià i sobre els quals cada dia és més complicat seguir la pista.

Només la setmana passada, per exemple, vam saber que el Tribunal Superior de Justícia obria tres noves peces del cas Gürtel que investigarien, entre altres coses, els contractes de la visita del Papa a València i tota la contractació de la Generalitat amb les empreses de Correa (la qual podria acabar amb una nova imputació de Camps), que des d'Emarsa s'havien pagat pernil i caixes de vi per a mig país, que Ribó denunciava les connexions de l'institut Nóos urdangarià amb l'Ajuntament de València i que el Tribunal Suprem donava via lliure al jutge instructor per imputar Carlos Fabra per suborn.

I a tot això cal sumar els casos Cooperació i Brugal, que continuen a poc a poc fent camí als jutjats.

 

Tètric (i II)

Fa un parell de setmanes s'ha constatat que a casa d'uns llauradors del poble es produïa una situació ben particular. Es tracta un matrimoni d'uns setanta anys que viu en companyia de la filla, la qual ara fregarà la cinquantena.

Ara s'ha sabut que la filla no ha eixit de casa des de fa més de quinze anys o, per ser més exactes, que la filla no ha eixit de la seua habitació des de fa més de quinze anys. Almenys de dia.

Podria fer la impressió que es tracta d'un episodi d'agorafòbia, però no és només això, perquè la dona ix de l'habitació de nit, quan els seus pares dormen, i passeja nua per casa o, en el millor dels casos, només amb una camisola. De dia sa mare li fa menjar i li'l deixa a la porta. La dona no parla ni raona i ha començat a fer només grunys, i quins són els hàbits d'higiene de senyora enclaustrada forma part del misteri.

En vore la llum, però, han transcendit els detalls més escabrosos del cas: des que la dona decidí no eixir de la seua habitació no ha deixat que ningú li talle els cabells ni les ungles, de forma que si al gust de la senyora per passejar nua per casa li afegim una cabellera que li arriba al cul i, potser, una de les manicures més particulars del món civilitzat, el quadre resulta completet.

Si la família ha mantingut esta situació en secret durant tants anys ha estat una mica per desconeixement i una mica per vergonya, i si finalment la mare s'ha decidit a buscar ajuda ha estat perquè la filla s'ha tornat violenta, i els pares, massa majors, ja no poden suportar més el merder.

Les autoritats encarregades de resoldre el cas han decidit que es tracta d'una emergència psiquiàtrica i consideren que cal posar-hi solució urgentment, però tampoc massa: com la dona només ix de nit, han determinat que traure-la a la força de l'habitació podria ser contraproduent i fins i tot perillós, de forma que han decidit esperar a que la dona realitze una de les seues excursions nocturnes: en eixe moment els pares tancaran l'habitació per evitar que torne a entrar-hi i telefonaran a emergències perquè un equip especialitzat es desplace al domicili dels vells a emportar-se la filla a un centre, on quedarà internada.

Personalment, este pla de captura que han ideat els especialistes em genera molts dubtes i només espere que la senyora no escape: l'únic que falta al meu veïnat és una dona mig salvatge, vestida només amb una camisola ronyosa i que fa quinze anys que no entra a una dutxa, que no s'ha tallat els cabells ni s'ha passat una llimeta per les ungles.

Només faltava això.

Tètric (I)

No sé per què últimament la gent té la necessitat de contar-me històries desagradables, com si no tinguera sentiments i estes coses no m'afectaren.

El primer va estar l'amo de Lasi (!), una gosseta amiga de Matt: portàvem unes setmanes sense coincidir al parc i li vaig preguntar si havia estat malalt. Em va dir que no, que Lasi havia estat prenyada i que no havia pogut eixir a passejar.

— I com ha quedat la cosa?

— Molt bé, però va tindre huit gossets i, clar, l'animalet no podia traure'ls tots avant, així que només me n'he quedat quatre. Els altres quatre se'ls van emportar només nàixer.

No cal que explique què significa l'eufemístic “se'ls van emportar només nàixer” en boca d'un caçador com l'amo de Lasi.

El segon que compartí amb mi una història desagradable sense que fóra necessari fou un client:

— Volia haver vingut ahir, però és que a mon pare li ha passat una cosa...

— Bé, és igual...

— No, si és que voràs, mon pare porta al cotxe un full plastificat amb una autorització per poder aparcar als llocs de minusvàlids i, ahir, en tancar la porta del cotxe el full s'envolà i li entrà a l'ull, i una de les vores de plàstic li tallà la còrnia i li l'hagueren de cosir a l'hospital.

Quan escolte coses com “cosir una còrnia” m'entra una picor estranya darrere del genoll.

Però, a banda de casos d'eugenèsia canina i de lesions oculars produïdes per autoritzacions de minusvàlids, l'altre dia em van contar la història més estranya i més tètrica que he escoltat mai. I ha tingut lloc només a un parell de carrers de ma casa...

El bon partit

— Com ha anat el cap de setmana?

— Molt bé, la veritat: pel·lis, llibres, passejades amb Matt...

— Has follat?

Els meus amics són així.

— No, este cap de setmana no he eixit.

— I què ha passat amb el tio que porta tota la setmana escrivint-te?

— Ah, eixe... No, no hem quedat.

— I això? No era lleig...

— No, no ho era, però no m'apanya molt: té quaranta anys, està preparant oposicions, viu amb sa mare i no té cotxe.

— Hòs-tia.

— No, no és un bon partit.

— I damunt té quaranta anys!

Silenci.

— No has entés res, veritat?

Innocents

D'un temps a esta part ens hem cansat de vore com cada volta que esclata un cas de corrupció el polític i el partit afectats apel·len sistemàticament a la palpada presumpció d'innocència per provar a defensar-se (o, senzillament, per guanyar temps) com si la responsabilitat penal fóra el mateix que la responsabilitat política. I no, no és així.

La presumpció d'innocència és un principi del Dret penal espanyol que significa a efectes pràctics que la càrrega de la prova durant el procés correspon a l'acusació. En cristià: per aconseguir una condemna penal és l'acusació qui ha de demostrar els fets que imputa a determinada persona. D'una forma més mainstream: tothom és innocent fins que es demostre el contrari i qui acusa és qui ha de demostrar-ho.

Amb la informació que tenim fins ara, per exemple, és prou improbable que el cas dels sobresous que podrien haver cobrat membres destacats de la direcció del PP acabe en condemna penal, perquè a banda del paper que hi juga la prescripció, el delicte fiscal exigeix que la quantitat defraudada passe dels 120.000 euros.

Això significa que és possible que encara que es demostre que Rajoy, Cospedal, Rato o Acebes van cobrar del PP diners que no van declarar a Hisenda esta conducta acabe sense una reprovació penal. I, per tant, sense una condemna ningú podrà dir que són culpables penalment.

Però l'absència de responsabilitat penal significa que no ha d'haver responsabilitat política? Per descomptat que no: en el procés penal la publicació d'unes acusacions de corrupció per part d'un diari no serviria per condemnar ningú, però en política, almenys, mereix una explicació, que és el que molts encara estem esperant.

El problema és que la responsabilitat política està plena de zones grises que depenen de la tolerància de la societat davant determinades conductes i, sobretot, de la pròpia ètica dels polítics.

I en això, i pel que fa al PP, ja sabem que hem tocat pedra.

Busca qui t'ha llegit: gener 2013

#1 Destrellat en tres actes (I, II i III)

— Hola, com estàs?

Dibuixe un somriure etílic i conteste:

— Molt bé, i tu?

El xic calla, em mira i pregunta:

— No te'n recordes de mi, veritat?

#2 Quàdriceps

Ahir, mentre passejava amb Matt pel parc, vaig presenciar la conversa de tres xics que seien a un banc i que amb prou feines arribaven als vint anyets:

— Mira qué bola. Toca, toca —convidà el primer.

#3 Llarg

— Medio pollo.

— Sí, però medio pollo què?

— No ho sé.

— Com que no ho sap?

— Ho he escrit este matí i ara no me'n recorde.

#4 Where is my mind

Els advocats hem de tindre clar que no podem jutjar a la lleugera la salut mental de qui es presenta un bon dia al despatx: probablement es tracta de persones que porten una existència normal i avorrida, però les circumstàncies de la vida fan que coincidim en un moment complicat per a ells.

#5 La primera guàrdia de l'any

La segona detinguda era una dona que havia estat denunciada per un home que assegurava que li havia usurpat la identitat per fer compres per Internet. Abans de fer-la passar l'agent instructor m'ha explicat que a la denúncia constava que la parella havia contactat pel portal de cites Badoo (!).

Bárcenas i el festeig per whatsapp

 

Jo                                                   Ell

Hòstia, quin dia... no he pogut ni treballar.

Per?

Per la informació del dia!

Què ha passat???

No sé res...

O_O

Res??

Noooo

Què passa?

El País ha publicat que em trobes a faltar

:)

Va... coñoo

Els comptes de Bárcenas

Qui cobrà, quan i quant

Apareix Cospedal, Rato, Mayor Oreja...

... I... MARIANO!

En serio?

I què han dit ells??

Que s'alegren per tu i per mi.

Esta conversa de whatsapp és l'únic que he tret de trellat del cas Bárcenas.