dimarts, 26 de gener del 2010

Ni una cosa ni l'altra

He de reconéixer que estos últims dies m'he interessat per l'emissió de dos programes sense trellat, sensacionalistes i intel·lectualment plans. El primer és un invent de La Sexta que porta per nom Generación Ni-Ni i que se limita a aplegar a una casa uns quants joves problemàtics amb la intenció de corregir la seua actitud, encara que no sabem ben bé com.

La cadena ens ha venut els joves com postadolescents que ni treballen ni estudien, però després d'haver-me empassat dos programes estic en condicions de dir alguna cosa més: efectivament, ni estudien ni treballen, però tampoc ni tenen educació, ni saben parlar, ni tenen consciència de la realitat, ni tenen, en definitiva, cap futur. O millor dit: el seu futur passa únicament per saber omplir els formularis per a sol·licitar ajudes socials.

Si no fóra perquè cal prendre-s'ho de conya, el tema seria preocupant (hi ha, per exemple, una participant que reconeix sense rubor i alegrement que ha hagut d'avortar dues vegades) perquè el programa, de la mateixa forma que Supernanny, Sos adolescentes, Ajuste de cuentas o Hermano mayor evidencien que la gent és molt inútil i obliguen l'espectador a preguntar-se si estos programes de suposat coaching serveixen per alguna cosa més que per evidenciar l'estupidesa de la societat actual.

21 días... en canvi, resultà obscé fins la nàusea. La periodista Samanta Villar, després d'haver passat per un bon grapat d'experiències fútils va decidir que seria interessant dedicar 21 días... a la indústria del porno.

Esta idea ja fou suggerida pel gran Ferran Monegal quan en 21 días en la mina, la Villar no tingué mirament a l'hora de preguntar a una minera: ¿Y en vez de hacer esto no preferirías dedicarte a la prostitución? Porque yo lo haría... En escoltar això, Monegal suggerí a la catalana que passara 21 dies a un puticlub de carretera. Tal qual.

Els 21 dies pornogràfics, en definitiva, resultaren decebedors, poc il·lustratius, gratuïtament obscens.

Però és que en realitat tampoc esperàvem una altra cosa.



1 comentari:

Anònim ha dit...

N'esperàvem una altra cosa, no ens engayem. Esperàvem que si no podia il·lustrar-nos, captivar-nos intel·lectualment, almenys ho fes visualment, oi?

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails