dimarts, 5 d’abril del 2011

Un cita als 21 anys



Divendres vaig convidar el meu novio de 21 anys a sopar a casa i a veure una pel·li i vaig poder confirmar el que ja m'havien advertit: que a eixes edats no se sent amor, sinó admiració.

- M'encanta com has decorat ta casa, podries ser decorador.
- Home, gràcies, però no exageres.

- M'encanta con cuines, podries ser cuiner.
- Gràcies, però és un simple plat de pasta.

- M'encanta la roba que portes, podries...
- No ho digues. I ja està bé, que fins i tot el meu ego té un límit.

Després d'una sessió de sexe postadolescent, vaig compartir impressions amb una amiga:

- És tan tendre, al llit m'ha mirat fixament i m'ha amollat “Açò no serà un simple un rotllet, veritat?”.
- I què li has contestat?
- Que no, clar. Quan tens algú nuet al llit el més convenient és donar sempre la raó.
- Que fort eres... i quina pel·li li has posat?
- Cazafantasmas.
- Perdona?
- Què vols? Té 21 anys i no l'havia vista.
- Hòstia...
- Però si no ha conegut ni a Naranjito.
- Perdona, no ha conegut a Naranjito... i a Cobi per ben poc.
- Això és cert. I amb una miqueta de sort no sap ni qui és Mariscal.
- Quina sort.
- La veritat és que sí.



4 comentaris:

Clidice ha dit...

Un full en blanc! culturalment parlant wow! I tu pigmalionitzant-te ;)

Anònim ha dit...

Aventura'm com seguirà la història, per anar prenent apunts!!!

Joan ha dit...

Què xiquets que son els xics de 21 anys de huí en día, no?

Em sembla que jo a la seua edat era menys "impresionable".

En fi, mola la història. :D

Salut!

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Què puc dir al respecte? que estic encantat, que no sé com acabarà i que no tinc ni idea de com era jo als 21 anys perquè encara no tenia bloc ;)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails