dijous, 18 d’agost del 2011

Tercera parada estiuenca: l'actualitat estival



Mariano Rajoy, tot just al contrari que l'actualitat informativa, sembla decidit a allargar les seues vacances més que les d'un mestre de primària i, així, mentre qui té totes les paperetes per convertir-se en el futur president de la Confederació Ibèrica de Nacions porta setmanes dedicat a passejar per aldees gallegues menjant polp i qualsevol altra cosa que li posen a tir, este mes d'agost el món no ha deixat de rodar.

Efectivament, esta primera quinzena del mes ens regalat uns gravíssims aldarulls a Londres, la final de la Supercopa ibèrica, l'anunci-farol de Rubalcaba de suprimir les diputacions provincials, la reaparició del bou Ratón (!), els atacs dels especuladors a la prima de risc espanyola i italiana i l'afonament de les borses de mig món... i, per descomptat, la tercera visita de Ratzinger a la reserva espiritual d'Occident.

Esta última notícia em té particularment fascinat i no puc evitar indignar-me per tot un poc, però especialment per un discurs que la caverna descarada i, també, la més dissimulada porta dies llançant: aquells que critiquem la visita de Ratzinger, a banda de ser paràsits, no respectem tampoc el sentiment religiós de milions de catòlics.

Hem arribat a un punt, doncs, en el qual no només hem de patir i pagar la visita d'un vell retrògrad que llança un missatge ranci i ple d'odi, sinó que ara hem de suportar que l'església catòlica agafe el paper de suposada víctima de la Història i que els seus portaveus ens diguen que les nostres crítiques a la seua visita/cavalcada/festival d'estiu ofenen tota la cristiandat.

Així, no només hem d'assistir resignats al fet que l'església catòlica haja abandonat les tasques religioses i es dedique a fer política, sinó que també hem de prescindir de qualsevol crítica a les seues activitats, com si es tractara de la Casa Reial!, perquè alguns que han decidit creure unes històries ben antigues tenen la pell massa fina.

Com no podia ser d'una altra forma, però, m'he passat pel folre dels collons l'opinió de la caverna i el sentiment suposadament religiós que estos dies se respira a la Villa y Corte y, a banda d'abocar-me en cos i ànima al pecat (incloent-hi, com no podia ser d'una altra forma, el sexe amb joves que ben bé podrien portar una d'aquelles motxilles que hem pagat tots), m'he dedicat a criticar i a posar en dubte les suposades bondats de la visita vaticana començant per una prou elemental, aquella que diu que la visita del papa de Roma generarà un gran impacte econòmic i de projecció internacional sobre la ciutat de Madrid.

Imagine que esta qüestió, com tantes altres que envolten la visita de Ratzinger, serà allò que es diu un dogma, perquè només cal fer la vista una miqueta enrere i buscar els beneficis i la projecció que la visita del papa de 2006 suposà per a la ciutat de València i comparar-les amb les actuals xifres econòmiques del País Valencià i la situació política que hem patit des d'aleshores.

I, sobretot, si jo fóra Esperanza Aguirre començaria a preocupar-me.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails