dijous, 12 de juny del 2014

Moixa



—Però li dónes menjar?
—Clar, home.
—I li poses aigua?
—Per si té set, l'animalet.
—I has dit que jugues amb ella?
—És que és molt carinyosa.
—I viu a ta casa?
—No, viu a la terrassa.
—A la terrassa de ta casa, veritat?
—Sí, això sí.
—I li has posat nom?
—D'alguna forma m'he d'adreçar a ella, no?
—És a dir, que li poses menjar i aigua, jugues amb ella, viu a ta casa i li has posat nom, però encara dius que no tens un gat?
—És que no tinc un gat.

Fa unes setmanes que Moixa es va instal·lar a la meua terrassa i ara som una parella estranya: ella actua com si visquérem junts i jo, en canvi, continue negant la realitat.

6 comentaris:

Glò ha dit...

Mira!!, com el meu home des de fa 20 anys !! :-)

Busca qui t'ha pegat ha dit...

POtser tens un gat i no ho saps! ;)

Anònim ha dit...

mentre no porti el raspall de dents no es oficial :P

Jaume ha dit...

No diuen que els gats (i gates) són molt independents i sempre van a la seva? Doncs ara que "apetxugui" amb el que hi ha!

Glò ha dit...

Si que ho sé, si , tinc un fardatxo!! :-)

Clidice ha dit...

Aquest gat és com el meu: d'exterior.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails